El que amaguen els aliments processats industrials

La especialista en alimentació i tecnòloga Laura Saavedra, assegura que “tenim aliments a la nevera que no són menjar. Aquí es troben: embotits, patés, postres làctics, brioixeria, galetes, snacks, etc. i altres aliments processats que inclouen additius i ingredients de mala qualitat”.

Saavedra diu: “Molta gent quan menja gall dindi o pernil de York creu que s’està cuidant, però aquests dos productes tenen una fama injustificada de saludables. És més, aquests derivats carnics processats tenen entre un 60% i un 80% de carn”. I la resta, què ho omple?

Saavedra destaca que aquests productes tan econòmics porten sempre les carns de la pitjor qualitat, és a dir, descartes”, algo que es podria aplicar també a les salsitxes. També comenta que el preu és sempre indicador de la qualitat que comprem.

“Mai més tornaríem a menjar productes processats industrials si sabéssim com i de què estan fets”

Embotits

L’OMS és contundent: tant les carns com els derivats carnics podrien ser cancerígens”. En aquesta categoria entren tots excepte el pernil salat, però la resta, per exemple la mortadel·la, “és la pitjor carn de porc triturada, amb greix injectat, sals i additius”. Concloem dient que és convenient evitar en la mesura del possible qualsevol derivat carnics.

La majoria d’embotit s’elabora a partir de carn de porc barrejada amb greixos procedents del tocino o fetge (cas de la mortadel·la), aromatitzants i colorants artificials, fécula de baixa qualitat, sal, dextrosa i, en moltíssims casos, també llet en pols.

Patés

Els patés contenen fetge de porc, el paté porta una gran quantitat de fécules, tocino i descartes de carn, a més de farina de baixa qualitat, proteïnes de llet, estabilitzants i sal. L’OMS recomana prendre màxim al dia 5g de sal en adults, doncs bé, una cullerada de postres de paté conté prop del 20% d’aquesta quantitat i li sumem nitrits i, glutamat monosòdic (associat a càncer, fibromiàlgia, etc.), un potenciador de sabor molt utilitzat en gran quantitat de productes processats.

Postres làctics

Segons Saavedra, els postres làctics no se salven dels additius tan perjudicials com és el sucre o edulcorants. De fet “Un iogurt (125g) ensucrat conté un 13% de sucre, o sigui, dos sobres”. Això és una barbaritat tenint en compte que l’OMS recomana ingerir màxim de 20g a 25g diaris. I si a més tenim en compte els productes que porten el sucre com a part del seu ingredient com pasta, pa, etc…

L’autor de El llibre de Sin azúcar.org, Antonio R. Estrada, i creador del blog amb el mateix nom. Amb un iogurt natural amb melmelada de maduixa estàs ingerint 6,5 terrons de sucre!!!”

Et recomanem un iogurt grec i kefir ecològics els quals no porten sucre

Tomàquet fregit

El tomàquet fregit processat és una bomba per al teu cos ja que estem ingerint fins a 9,4 terrons de sucre si el pot és petit.

Aigües saboritzades

Quina necessitat hi ha de prendre una aigua amb edulcorants i additius? Un te verd ja preparat pot contenir fins a 10,5 terrons de sucre en un sol got, o una beguda de soja i taronja, conté 6,5 terrons de sucre”. Tots aquests productes els presenten com saludables quan és tot el contrari.

Palets de cranc

La indústria alimentària busca sortida a tot el que són despojos així que s’inventen productes com els palets de cranc, elaborats amb surimi, la composició dels quals consta de la carn de peixos amb poca sortida comercial, s’extreu l’aigua i es barreja amb sucre, sal, farina, clara d’ou o fosfats, entre d’altres.

Igual que passa amb les salsitxes i embotits, en aquest cas “el surimi correspon al peix de pitjor qualitat”, com el bacallà d’Alaska, un peix de discret sabor al qual s’afegeixen saboritzants artificials per imitar el gust d’altres de major qualitat, des del cranc fins a la llagosta.

Gelatina

És incomprensible com la gelatina s’ha posat de moda últimament gràcies a la publicitat. Molta gent ha incorporat la gelatina a la seva dieta per creure que són altes en proteïna. La gelatina s’elabora amb col·lagen de baixa qualitat, una proteïna que es troba en el teixit conjuntiu dels animals, és a dir, pell, tendons, cartílags i ossos.

Saavedra diu que a pesar del que la publicitat diu, la gelatina és baixa en nutrients perquè la proteïna procedent del col·lagen és de baixa qualitat. A més, les gelatines solen portar molta sucre i saboritzants (additius). La gelatina en si és insípida.

En una entrevista per al diari El Mundo va dir sobre la indústria alimentària i el seu paper respecte al consumidor: “És un negoci. La indústria alimentària no té cap interès que els consumidors tinguin una bona salut, sinó que consumeixin els seus productes. Molts productes d’alimentació infantil estan modificant els seus ingredients perquè en l’etiquetatge no aparegui la paraula sucre. Estan utilitzant maltodextrines, però són sucres. Juguen molt amb la publicitat i la manipulació, intentant crear la falsa idea que és un producte saludable.”

Així doncs, si vols cuidar-te, cuida la teva alimentació

Si necessites un bon tentempié

https://quiropractica1.com/30-meriendas-faciles-y-saludables/