Quiropràctica corregint subluxacions des de 1895

Quiropràctica corregint subluxacions des de 1895

Dr. Daniel David Palmer- El pare de la quiropràctica La següent informació és un resum de la interessant història de la quiropràctica. Aquesta informació prové del llibre escrit per Walter Wardwell, PhD. ,“La Quiropràctica: Història i Evolució d’una Nova Professió” publicat per Mosby el 1993. Els Primer Anys… D.D. Palmer…

El primer ajust quiropràctic es va dur a terme a la ciutat de Davenport, a l’estat d’Iowa, l’any 1895 per un home anomenat Daniel David Palmer. Durant la seva vida, D.D. Palmer va ser mestre, agricultor, va vendre menjar, i eventualment va practicar el que es coneixia com a “Sanador Magnètic” a Davenport durant diversos anys, abans de descobrir la Quiropràctica.

Contràriament al que el nom suggereix, “sanació magnètica” no tenia res a veure amb magnets o imans. Aquesta era una barreja de massatge i teràpia de meridians, basada en els conceptes d’acupuntura i la medicina xinesa. La “Sanació Magnètica” es va desenvolupar com a alternativa a la medicina tradicional al final de la Guerra Civil.

L’any 1895 era molt comú que els metges utilitzessin el “desangrat” (blood letting) com a mètode per tractar malalties. D.D. Palmer descriu la seva pràctica de “sanació magnètica”…

“L’any 1886 vaig començar el meu negoci. Malgrat que practicava sota el nom de “sanador magnètic” i no feia massatge, ni tocava com els altres. Jo qüestionava als metges quina era la causa real de les malalties. Volia saber per què una persona patia d’asma, reumatisme i altres problemes.

Cercava saber quines diferències hi havia entre dues persones, una que patia alguna “malaltia” i el seu veí o amic, que vivia en les mateixes condicions, però no patia els mateixos problemes. En la meva pràctica privada de 10 anys, tractava els nervis, els seguia i els ajudava a reduir la inflamació. Vaig fer moltes “curacions”, tantes com es fan avui dia amb mètodes similars.”

Com ens diu la citació anterior, Palmer estava interessat en trobar la causa real de la malaltia. Volia saber per què dues persones que vivien a la mateixa casa, bevien del mateix got d’aigua, respiraven el mateix aire i moltes vegades tenien els mateixos pares, podien tenir tanta diferència pel que fa a la salut: un era fort i saludable i l’altre dèbil i malalt. Palmer entenia que havia d’haver alguna cosa més que l’entorn influenciant la nostra salut. La seva teoria era que aquest factor que diferenciava els malalts dels saludables era el funcionament del sistema neurològic.

El 18 de Setembre de 1895, D.D. va tenir l’oportunitat de provar la seva teoria. “Harvey Lillard, un conserge de l’edifici “Ryan Block”, on tenia la meva oficina, havia estat tan sord durant 17 anys que no podia sentir un vagó sent arrossegat pel carrer o el tic-tac d’un rellotge.

Li vaig preguntar sobre la causa de la seva sordesa, i em va dir que en una ocasió, quan estava doblegat, va fer una força, va sentir un so a l’esquena i immediatament va quedar sord. Una examinació va revelar que una vértebra de la seva columna vertebral estava fora de la seva posició. El meu raonament va ser el següent: si aquesta vértebra es re-alinea, la seva audició ha de ser restaurada.

Amb aquest objectiu en ment i després d’una xerrada de mitja hora per persuadir el senyor Lillard que em permetés re-alinear aquesta vértebra, vaig utilitzar l’apòfisi espinosa com a “palanca” per re-alinear aquella vértebra i molt aviat l’home va poder escoltar novament. No hi va haver res d’“accidental”, això es va fer amb un objectiu en ment i el resultat esperat es va obtenir.

No hi va haver res de “brut” en aquest ajust; va ser molt específic, tan específic que cap quiropràctic ho ha pogut igualar.” Palmer entenia que la sordesa del senyor Lillard es devia a un bloqueig o interferència en els nervis que surten de la columna vertebral i controlen l’oïda.

Aquesta interferència es devia, segons Palmer, a una irritació en els nervis que surten de la columna a causa d’una desviació a la columna. En corregir aquesta desviació i posicionar la vértebra en la seva posició correcta, la connexió nerviosa es va obrir novament i per tant l’audició del senyor Lillard va ser restaurada.

Avui dia sabem que el mecanisme implicat en aquesta desviació (Subluxació Vertebral) és molt més complicat del que Palmer entenia. Però, els conceptes d’interferència en el sistema neurològic, postulats per Palmer i l’efecte perjudicial que aquesta interferència té en la nostra salut, segueixen sent igual o més vàlids que mai durant els últims 117 anys.

El terme “quiropràctica” va ser inventat per un bon amic de D.D. Palmer, el Reverend Samuel H. Weed. Quiro-, que significa “mà” i pràctica que significa “l’acte de practicar”, això ens diu que la Quiropràctica significa “Pràctica utilitzant les mans” Marc Bony,DC subluxacion.com tots els drets reservats