Mira bé la teva aigua que no tingui FLÚOR.

Mira bé la teva aigua que No tingui FLÚOR

El flúor és l’element més electronegatiu i reactiu i forma compostos amb pràcticament la resta d’elements, incloent els gasos nobles xenó i radó. El seu símbol és F. Fins i tot en absència de llum i a baixes temperatures, el flúor reacciona explosivament amb l’hidrogen.

El flúor diatòmic, F2, en condicions normals és un gas corrosiu de color groc gairebé blanc, fortament oxidant. Sota un raig de flúor en estat gasós, el vidre, metalls, aigua i altres substàncies, es cremen en una flama brillant. Sempre es troba a la natura combinat i té tal afinitat per altres elements, especialment silici, que no es pot guardar en recipients de vidre.

Efectes en la salut Hi ha alguns estudis al respecte (no massa) Però per proximitat inclouré un parell de paràgrafs de l’anàlisi conjunt dut a terme per les unitats d’especialitat pediàtrica dels hospitals la “Fe” de València, Virgen de la Arrixaca de Múrcia i el departament de medicina preventiva de Mount Sinai de Nova York.

En estudis en animals es va administrar a rates embarassades 0,13 mg de fluorur sòdic/kg i.m. en 9 ocasions, separades des dels dies 14-18 o 17-19 durant l’embaràs. Les cries exposades al flúor en els dies 17-19 de l’embaràs mostraven una significativa hiperactivitat. Els nivells de flúor en sang en els animals tractats eren similars als nivells mesurats en persones que estaven exposades a l’aigua fluorada.

Un altre estudi va trobar que les cries de rates a les quals se’ls havia subministrat 5, 15 o 50 ppm de flúor a l’aigua potable durant l’embaràs i la lactància tenien nivells significativament elevats d’acetilcolinesterasa als 80 dies d’edat. Els nivells d’acetilcolinesterasa en la mare també eren alts. Encara que no es van mesurar en aquest estudi, un resultat probable de l’elevada activitat de l’acetilcolinesterasa seria la disminució dels nivells d’acetilcolina.

Com ja hem assenyalat, l’enzim acetilcolinesterasa i el neurotransmissor acetilcolina compleixen un paper important en el desenvolupament cerebral. Els canvis en les concentracions de qualsevol neurotransmissor durant el desenvolupament poden tenir conseqüències neurològiques permanents. Dos estudis realitzats en poblacions de la Xina identifiquen nens amb un CI significativament menor en les comunitats on l’exposició al flúor és elevada. En una comunitat on l’aigua potable conté naturalment 4,12 ppm de flúor, els CI eren significativament menors que en les comunitats properes amb nivells de flúor de 0,91 ppm (CI mitjà de 98 davant 105).

La diferència va persistir quan es va controlar el nivell educatiu dels pares. Els autors descriuen ocupacions, hàbits de vida i costums socials similars en ambdues poblacions. Malgrat les limitacions metodològiques del disseny ecològic d’aquest treball, un canvi de 7 punts en el CI té grans implicacions sobre la població.

En un altre estudi, els investigadors van utilitzar la fluorosi dental, i els nivells elevats de flúor es van associar a un CI disminuït.

És a dir, la distribució de les puntuacions de CI en els nens de cada categoria disminuïa en correlació amb l’augment de l’exposició al flúor. Això que aquí s’exposa parteix com ja he comentat d’un estudi que ens resulta proper i amb merescut crèdit. Però hi ha molts altres que també ho mereixen en els quals es troba relació amb alguns tipus de càncer. El més important és fixar-se en els nivells en els quals s’ha trobat toxicitat. Aquests nivells són àmpliament superats sense remei fins i tot sent conscients del problema i procurant mantenir-los baixos.

Calcular les concentracions El primer que hem de saber és d’on ens arriba el flúor. Des que als anys 50 es decidís començar la fluoració de les aigües potables (no sense gran controvèrsia) als EUA. Aquesta mesura s’ha estès per gairebé tot el món sense consultar a la població, i el que és pitjor, sense informar-la. A Espanya no he estat capaç de trobar documentació sobre quin percentatge exacte d’aigua potable està fluorada, però per la quantitat de plantes de fluoració instal·lades, ha de ser elevat, així com també el d’aigües embotellades i totes les begudes amb base d’aigua (sucs, refrescos, cervesa, etc).

A més de les evidents concentracions en pastes de dents (fins a 3000 ppm), col·lutoris (fins a 900 ppm) i salts fluorats. També molts aliments contenen flúor de forma natural o incorporada. Principalment el peix i les hortalisses. Recordem que es recomana un màxim de 1 ppm/dia. És molt difícil per tant calcular la ingesta diària de flúor, però sí podem prevenir part si coneixem la quantitat declarada en alguns productes. Marc Bony,DC www.quiropractica1.com