Rastreig o compte enrere de la Salut

Rastreig de la salut

Una pregunta molt comuna que quiropràctics i els seus pacients han de confrontar és la paraula rastreig.

Molts pacients no poden entendre per què han de tornar enrere, pas a pas, sobre les diferents etapes de la seva(s) malaltia(es) que han anat avançant, per així poder recuperar la seva salut.

Què volem dir amb la paraula Rastrejar?

Primerament implica anar enrere en un terreny que ja ha estat cobert fins que l’individu arriba al punt d’inici. Quan un pacient està sota un cuid quiropràctic, sovint es presenta amb símptomes que no s’havien manifestat durant mesos o potser anys.

La seva primera impressió és que està empitjorant, encara que els fets mostren que està rastrejant diverses etapes per les quals la seva malaltia va progressant. Això no és particular de només certs casos, sinó que es tracta d’una condició comuna a la qual estem subjectes.

La malaltia pot ser rastrejada, pas a pas, fins a arribar al punt on va començar: anomenat salut.

Amplitud de participació

Algunes anormalitats mostren una gran extensió de teixit, mentre que altres mostren molt poca extensió del mateix teixit. En algunes malalties, els científics no han pogut determinar quins teixits estan implicats i de quina manera han estat alterats.

Tanmateix, lògicament ha de ser veritat que si el pacient està sofrint d’una malaltia, ha d’haver-hi una anormalitat en la funció del teixit.

Assumint que hi hagi una implicació del teixit i que l’estructura sigui anormal, es poden rastrejar les diferents etapes per les quals ha passat tenint en compte la condició anormal.

Això es mostra perfectament bé en les diverses erupcions de la pell on el teixit gradualment canvia i esdevé anormal, assolint el seu grau més elevat d’anormalitat i després retornant poc a poc a través de les diverses etapes per les quals ha modificat la seva aparença fins que la pell novament esdevé normal.

Això també pot aplicar-se a aquells teixits del cos que no són visibles.

Com es produeix la malaltia

Perquè una cèl·lula d’un teixit estigui saludable, ha de rebre tres essencials. Primer ha de rebre oxigen en quantitats adequades, també nutrició en quantitats adequades i qualitat, el que vol dir que ha de rebre l’energia vital en quantitats apropiades i qualitat a través del sistema nerviós.

El subministrament d’oxigen es controla per l’energia total a través del sistema nerviós. En un anàlisi final, els tres essencials depenen directament de poder rebre les quantitats apropiades i tipus d’energia vital. Això és, doncs, l’essencial.

Aquesta és la clau en l’arc del qual depenen totes les activitats. L’expressió d’aquesta energia vital en el teixit cel·lular depèn de les condicions del sistema nerviós, ja que és el mitjà pel qual la força vital es transmet des del cervell cap a totes les parts del cos.

Si es presenta una condició anormal, es deu a que hi ha una interferència amb la lliure transmissió de l’energia vital que va des del cervell als teixits cel·lulars.

Hi ha només un lloc on aquesta interferència pot produir-se. Aquest lloc és la columna vertebral per on passen els troncs nerviosos. Si es produeix una subluxació vertebral, resulta en un tancament parcial de l’obertura per on passen els nervis.

Això naturalment produeix una interferència sobre les fibres que es contenen en el tronc nerviós, de manera que l’energia vital no pot transmetre’s en una proporció normal.

Cada fibra que resulta afectada per aquesta compressió subministra algun teixit cel·lular i aquest teixit cel·lular és anormal en la mesura en què la fibra estigui afectada.

Si moltes de les fibres estan implicades, llavors moltes cèl·lules també ho estan i romanen en un estat de malaltia fins que novament puguin rebre la seva quota d’energia vital. Això només pot dur-se a terme quan la interferència per la qual travessen és eliminada.

L’element temps

La qüestió del temps és essencial al parlar de rastreig. Si una malaltia ha anat progressant durant diversos anys, el pacient no espera tornar al seu estat normal en els següents dies.

Així com li va portar temps a la condició del pacient canviar de saludable a un grau màxim d’anormalitat, així porta temps poder rastrejar la condició anormal fins a tornar una altra vegada a ser saludable. Novament, un dels segments de la columna vertebral pot haver assumit sobtadament una posició anormal, produint compressions en les minúscules fibres nervioses que subministren les cèl·lules dels mateixos segments.

Procés

Com a resultat, es produeix una inflamació i amb la calor excessiva que es dóna en aquest moment ocorre un fonent i una fusió dels segments desplaçats amb els altres ossos amb els quals està en contacte.

Això pot ocórrer en uns pocs dies i portarà diversos mesos de cura quiropràctica perquè aquesta condició desaparegui. Aquest resultat s’ha donat simplement per mostrar que el temps que portarà la recuperació no sempre correspon amb el temps que es va portar en la producció de la malaltia.

Val la pena mencionar i pot ser plantejat que les malalties agudes responen ràpidament mentre que els casos crònics que s’han mantingut, són més lents en la seva resposta. Marc Bony, DC