Estudis amb Futur

Estudis amb Futur

Formo part d’una professió fascinant. Treballo amb les meves mans i tinc l’oportunitat de conèixer gent nova cada dia i ajudar-los a trobar un nivell de salut que molts d’ells mai s’haurien atrevit a imaginar.

Sóc quiropràctic. I tu, o els teus fills, heu pensat alguna vegada a estudiar quiropràctica?

Història

Des dels seus inicis allà el 1895, la quiropràctica no ha deixat de créixer i avui dia s’ha convertit en la major professió d’atenció sanitària al món.

Europa està a les portes d’un canvi en l’atenció sanitària, la gent aposta cada vegada més per un enfocament més natural per cuidar de la seva salut, optant per la prevenció més que per la curació per factors externs o químics als quals el cos invariablement reacciona.

La quiropràctica està liderant aquest gir cap al benestar. Basant-se en la capacitat innata del cos per regenerar-se i regular-se, la quiropràctica empra tècniques no invasives com els fàrmacs o la cirurgia per optimitzar el potencial del cos de estar sa.

El quiropràctic es concentra en eliminar la interferència provocada per vèrtebres incorrectament alineades que causen al seu torn problemes de salut a llarg termini. És un treball físic, no sedentari i la gran majoria de quiropràctics són el seu propi cap.

La meva curació

En el meu cas, vaig conèixer la quiropràctica quan tenia 17 anys, a punt de començar una carrera en medicina. La manera de veure la salut i de com cuidar-la eren dramàticament diferents del que jo m’imaginava que era la salut. Et sents malament, prens alguna cosa, estàs bé.

Fins que el meu quiropràctic em va fer dues preguntes que canviarien el rumb dels meus estudis i de la meva vida.

Si el dolor és alguna cosa dolenta, perquè fa tant mal un part? Després va venir l’altra: has pensat alguna vegada a estudiar la quiropràctica?

La creació de l’escola

Anys després, durant un seminari quiropràctic, el meu col·lega i amic Adrian Wenban, avui director del Barcelona College of Chiropractic, va plantejar a un grup de col·legues un repte: crear una universitat quiropràctica a Barcelona.

Tots ens vam posar mans a l’obra, primer ajuntant els fons necessaris per poder crear aquest somni i després negociant convenis amb universitats disposades a acollir la nostra iniciativa.

Hi va haver èxit: avui la BCC forma part de la Universitat Pompeu Fabra, número u de les universitats d’Espanya, i la número 200 a nivell mundial.

Després vam aconseguir la cooperació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la número dos nacional, número 204 a nivell mundial. El nostre esforç conjunt ens ha permès avui tenir una universitat al ple centre de Barcelona, d’on la nostra primera tanda de nous col·legues sortirà en dos anys.

Pot semblar estrany que un grup de professionals inverteixi tant de temps i esforç en crear una universitat que graduarà en breu als nostres competidors. Doncs no: avui dia hi ha 240 quiropràctics a tot el territori nacional, un per cada 370.000 habitants.

A EEUU, on va néixer la professió, hi ha un quiropràctic per cada 3.500 persones. Necessitem més gent! Hi ha molta demanda i poca oferta.

Un futur radiant

Resulta que la quiropràctica té molt futur. Un recent estudi de la revista Fast Magazine, la quiropràctica es considera un dels 10 millors treballs a EEUU actualment.

Afegix més informació el Bureau of Labor Statistics que calcula que la professió experimentarà un creixement del 20% entre 2008 i 2018. La quiropràctica té un futur brillant i formar part d’ella és senzill.

Els estudiants de la BCC són un grup internacional de joves energètics. Atén classes en anglès i espanyol, ja que molta literatura sobre la professió està escrita en anglès.

Els aspirants a estudiar a la BCC han de tenir coneixements de ciències bàsiques, biologia i química essencialment i tenir coneixements de castellà i anglès.

A partir d’aquí, els professionals que van crear la BCC hem creat un pla d’estudis específics basats en la nostra experiència amb la meta de crear professionals que atendran diàriament les necessitats de salut de persones que cada vegada més busquen altres vies de cuidar-se, més enllà del tradicional.