Responsable de la seva salut... Responsable de la seva salut, vostè és el capità del…
La meditació senzilla
La meditació senzilla
Aquí entenem per meditació alguna cosa molt bàsica i simple, que no està lligada a cap cultura. Estem parlant d’un acte molt fonamental: de seure a terra, prendre una bona postura i arribar a tenir la sensació del seu lloc, del seu propi espai en aquesta terra.
És el mitjà de redescobrir-nos a nosaltres mateixos i de redescobrir la nostra bondat fonamental, el mitjà d’harmonitzar amb la realitat autèntica, sense expectativa ni idea preconcebuda alguna.
De vegades s’utilitza la meditació per referir-se a la contemplació d’un tema o d’un objecte determinat: se’n parla de meditar sobre tal o qual cosa; al meditar sobre una qüestió o un problema, podrem trobar-li solució.
Altres vegades, la meditació es practica també per aconseguir un estat mental superior, entrant en algun tipus de trànsit o estat d’absorció. Però aquí parlem d’un concepte de meditació completament diferent: la meditació incondicional, que no té en ment ni idea ni objecte algun.
En aquest cas, la meditació consisteix simplement a entrenar el nostre estat d’ésser perquè ment i cos puguin estar sincronitzats.
Mitjançant la pràctica de la meditació podem aprendre a ser sense engany ni frau, a ser totalment autèntics i a estar totalment vius. La nostra vida és un viatge sense terme; és una ampla autopista que s’estén infinitament en la distància. La pràctica de la meditació ens permet percebre totes les textures del camí, i en això consisteix el viatge.
Mitjançant la pràctica de la meditació comencem a descobrir que no hi ha absolutament res en nosaltres que sigui una queixa fonamental contra res ni ningú. La pràctica de la meditació s’inicia seient i creuant les cames a la manera de sastre.
Un comença a sentir que el fet de ser simplement en l’instant present, la seva vida es torna maleable i pot fins i tot arribar a ser alguna cosa meravellosa. Descobreix que pot meditar com un rei o una reina assegut en un tron. La majestuositat d’aquesta situació li revela la dignitat que es dóna quan es manté tranquil en un estat de simplicitat.
La importància de la postura. En la pràctica de la meditació, la postura erguida és extremadament important. Tenir l’
Quan un s’encorba no pot respirar bé, i una postura desgarbada és també signe de cedir a la neurosi. De manera que al seure erguida, un està proclamant per si mateix i per la resta del món que serà un guerrer, un ésser íntegrament humà.
Per mantenir l’esquena recta no és necessari forçar-se aixecant les espatlles; la posició erguida ve naturalment al seure, simple però orgullosament, a terra o sobre un coixí de meditació. Llavors, com que un té l’
Un no està inclinat davant de res. Per això, les espatlles s’endrecen automàticament i un comença a tenir el cap i les espatlles ben plantats.
Llavors pot deixar que les seves cames descansin naturalment creuades a la manera de sastre; no és necessari que els genolls toquin a terra. Un completa la postura recolzant lleugerament les mans sobre les cuixes, amb les palmes cap avall. Aquesta posició enforteix la sensació d’estar ocupant adequadament el seu lloc.
En aquesta postura un no es posa a deixar vagar la mirada a l’atzar. Té la sensació d’estar adequadament allà; per això els ulls estan oberts, però la mirada es dirigeix lleugerament cap avall, potser a un parell de metres davant d’un. D’aquesta manera, la vista no es passeja d’un costat a l’altre, sinó que es té encara més la sensació de quelcom deliberat i definit.
Aquesta posició majestuosa es pot apreciar en algunes escultures egípcies i sud-americanes, així com en les estatuetes orientals. És una postura universal, que no es limita a una única cultura ni a un sol lloc.
Més enllà dels pensaments La pràctica de la meditació asseguda ofereix un mitjà ideal per cultivar la renúncia.
En la meditació, mentre treballem amb la respiració, veiem que tots els pensaments que van sorgint són part del procés de pensar i res més. No ens aferrem a cap d’ells.
Considerem els pensaments que sorgeixen durant la pràctica de la meditació com a fets naturals, però al mateix temps no gaudeixen de cap credencial.
La definició bàsica de “meditació” és “mantenir la ment estable”.
Al meditar, si els pensaments pugen, no pugem amb ells; si els pensaments baixen tampoc baixem amb ells; simplement, observem com pugen i baixen els pensaments.
No importa que siguin bons o dolents, interessants o avorrits, feliços o desgraciats: els deixem en pau.
No acceptem alguns per rebutjar altres. Tenim un sentit de l’espai més ampli, que abasta qualsevol pensament que pugui aparèixer.
Dit d’una altra manera, en la meditació podem experimentar una sensació d’existir, de ser, que inclou els nostres pensaments, però que no està condicionada per ells ni limitada pel procés de pensar.
Vivim els nostres pensaments, els etiquetem com a “pensaments” i tornem a la respiració, a sortir, a expandir-nos i a dissoldre’ns en l’espai.
És molt simple i molt profund alhora. Tenim l’experiència directa del nostre món i no necessitem posar límits a aquesta experiència.
Podem estar completament oberts, sense res a defensar ni res a témer. D’aquesta manera, estem aprenent a renunciar al territori personal i a la estretesa de mires.
A partir de l’eco de la consciència meditativa va creixent una sensació d’equilibri, que és un pas en el camí que ens porta a assumir el comandament del nostre món.
Sentim que estem ben asseguts a la cadira, que dominem el cavall rebel de la ment. Encara que el cavall que tenim a sota es mogui, som capaços de mantenir-nos a la cadira.
Mentre tinguem una bona postura a la cadira, podem dominar qualsevol moviment brusca i inesperat.
I cada vegada que ens resbalem per estar mal asseguts, simplement corregim la postura, sense caure del cavall.
Extractes del llibre “Shambhala. El camí del Guerrer”. (Ed. Kairós)
Fes el primer pas amb la nostra meditació guiada
Marc Bony,DC
Related Posts
