Els teus primers dents

El procés dels primers dents sempre és una època que comporta una mica d’estrès, tant per als pares com per al nadó. Hi ha moltes teories i mites relacionats amb aquest procés totalment natural. Alguns nadons ja tenen el seu primer dent als quatre mesos, altres no en tenen cap amb un any. El “retard” en l’aparició del primer dent no té a veure amb deficiències en calci, contràriament al que molta gent creu. La veritat és que el procés s’adapta a l’alimentació del nadó, els primers dents en aparèixer són els incisivus, perfectes per tallar aliments tous com verdures i fruites, més tard apareixeran els canins i els molars, per mastegar coses més dures com la carn.

Tots els nadons ho passen més o menys malament, però es tracta d’un procés perfectament natural que en general no requereix interferència.

El procés:
Els dents, compostos per esmalt, el material més dur present en el nostre cos, perforen els ossos de la mandíbula i del maxil·lar i després els teixits tous de les genives. Qualsevol procés de perforació genera escombraries i el cos no és diferent:
1.    El procés sol generar dolor: perforar ossos fa mal.
2.    Es generen “escombraries”, cèl·lules mortes de l’os i de les genives.
3.    S’augmenta la presència de bacteris a la zona, els bacteris són organismes presents naturalment al nostre cos el treball dels quals és senzill: eliminar cèl·lules mortes. Els bacteris als nostres intestins converteixen les cèl·lules mortes i inútils dels nostres intestins en femtes i les cèl·lules mortes en ferides en la crosta que al seu torn protegeix la ferida.
4.    Producció de mucositat per l’activitat dels bacteris.
5.    Febre perquè el sistema immunitari pugui controlar els bacteris. El sistema immunitari està en espera a 37ºC, temperatura ideal perquè els bacteris es multipliquin ràpidament. Amb 38,5ºC, el sistema immunitari està actiu i pot reaccionar ràpidament, mentre els bacteris es desenvolupen més lentament. Això és important ja que, al perforar, bacteris externs (els nadons es posen de tot a la boca) poden entrar al cos i el sistema immunitari els elimina ràpidament.
6.    Irritació dels llavis i la pell al voltant de la boca ja que la composició química de la saliva es veu alterada i una mica més àcida per la gran presència de bacteris. Aquest procés també ajuda al sistema immunitari a controlar la seva colònia de treballadors.
7.    Diarrea i canvi de composició i olor de les femtes a causa de la ingesta de bacteris no desitjats al sistema gastrointestinal: el nadó empassa mucositat i saliva i el cos els elimina de forma accelerada.
8.    Irritació de la pell al voltant de l’anus per el canvi d’acidesa al tub gastrointestinal (de la boca cap a l’anus) pel mateix motiu que la irritació de la pell al voltant de la boca i els llavis.
9.    Dermatitis del bolquer per l’acidesa de les femtes.
Hi ha diverses maneres de “tractar” aquest procés. Amb fàrmacs o sense ells, és a dir, interferint en un procés perfectament natural, o permetent-lo.
En molts casos el procés dels primers dents acaba en otitis per un motiu molt senzill: els nadons es traguem tot i les mucositats es queden estancades al tub de drenatge entre l’orella i el nas. Això sol ser degut a que davant la més mínima aparició de febre, els pares subministren antipirètics, fàrmacs que suprimeixen la febre que té un rol essencial en aquest procés. En treure químicament al sistema immunitari la seva capacitat de control sobre els bacteris, aquests es desenvolupen ràpidament i acaben darrere del timpà del nadó per acumulació. En aquest moment, es requereix la presència d’altres bacteris per eliminar els que han arribat a l’orella (que té la seva pròpia colònia de bacteris, diferents dels del sistema gastrointestinal). La febre augmenta, el nadó pateix molt més dolor per la pressió sobre el timpà i el procés acaba amb una dosi d’antibiòtics que eliminen bacteris indiscriminadament, tant els presents naturalment al cos com els que el cos considera invasors. En resum, un procés car, inútil i fins i tot perillós ja que debilita el sistema durant diversos mesos després de l’acció dels antibiòtics.
Molts pares recorren a mètodes més “naturals”, sedants naturals i probiòtics, més segurs, menys cars però igualment innecessaris ja que descuiden la normalitat del procés corporal pel qual passem tots.

Per últim, hi ha aquest procés senzill, indolore i segur: educar els pares per recordar-los que es tracta d’un procés natural que anirà molt més de pressa si se’ls permet el seu desenvolupament normal combinat amb ajustaments de la columna vertebral segons necessitat per permetre que el cos funcioni al màxim del seu potencial durant aquest moment. Aquest mètode segur, barat i fins i tot necessari, que respecta la funció innata del sistema immunitari i del cos es diu: quiropràctica.