Top 5 dels beneficis de l’all en la salut

Quan pensem en l’all, les nostres ments evoquen imatges de Dràcula i paisatges a França amb els habitants muntats en bicicleta lluïnt una ristrada d’all al coll. Els beneficis medicinals associats amb l’all es coneixen des dels temps dels egipcis, quan es va introduir a les racions alimentàries per potenciar la força  dels esclaus que treballaven en la construcció de les Piràmides de Giza. Al llarg dels segles, l’all també ha estat consumit per soldats abans de participar en batalles.

Una multitud de llegendes i supersticions envolten aquest gènere àcid de ceba; el folklore Europeu dota a l’all de súper poders per espantar els vampirs i fins i tot hi ha la costum en certes cultures de portar uns dents d’all a la calçada per portar bona sort. Estic segur que ningú a Transilvània ni ningú amb la superstició de portar sabates pudentes es va adonar que l’all era un dels millors antibiòtics disponibles i que aportava diversos beneficis a la salut – els que descobrirem a continuació.

• Què conté l’all?

Abans de res, l’all, un cop tallat o triturat, desprèn alicina, un compost sulfurat que s’introdueix al cos a través de l’aparell digestiu. Es creu que aquest compost proporciona a l’all les propietats antivirals, antibacterianes i antibiótiques amb les que compta, ja que l’alicina interactua amb les bacteris “radicals”. L’alicina també és la responsable de l’olor potent. L’all gaudeix d’altres compostos importants, com són: alliin (un antioxidant que prevé la contracció dels vasos sanguinis), ajoeno (antibacterià utilitzat per infeccions de fongs) i  1.2 DT (antiinflamatori). Per si tot això fos poc, l’all és també una font rica de nutrients com el manganès (ajuda a reforçar l’estructura òssia) i vitamines B6 i C (consulta el gràfic al peu d’aquest article). 

Els 5 millors beneficis de l’all per a la salut. 

1. Prevenció del càncer.

Malgrat que la investigació clínica continuï en una fase relativament preliminar, alguns estudis han donat lloc a uns resultats esperançadors, particularment pel que fa al càncer de pròstata, còlon i recte. Existeix fins i tot evidències clíniques que assenyalen que un increment del consum d’all fresc (fins a 28 grams setmanals) pot disminuir el desenvolupament d’altres càncers com el de pit i pulmó. Es creu que l’all és capaç d’aconseguir aquesta disminució gràcies a l’activació d’una molècula essencial anomenada NRF2, que interactua amb el nucli de les cèl·lules on la molècula es converteix en el catalitzador d’activitats metabòliques. Aquesta substància no només millora les possibilitats d’estendre la vida de les cèl·lules sinó que participa en la descomposició i reciclatge de cèl·lules cancerígenes que han deixat de funcionar correctament.

2. Antibiótic natural.

L’all serveix d’antibiótic natural, el que significa que es converteix en una eina útil per combatre diverses classes de virus, al·lèrgies i infeccions, degut a les capacitats d’un element anomenat alistatina (que es troba en un dels compostos) de prevenir certes bacteris, fins i tot E. coli. Alguns científics asseguren que les propietats antibacterianes poden intervenir en la prevenció i la cura de refredats i grips. Si contemplem que l’all també compta amb altres compostos essencials, a més de nutrients i vitamines, el cert és que representa un antibiótic potent.

3. Eliminar infeccions de fongs.

Entre els compostos principals de l’all es troba l’ajoeno que juga un paper important en la prevenció de infeccions de fongs. Aquest compost químic disposa d’una multitud de propietats; antioxidants, anticoagulants i antimicrobianes que bloquegen les bacteris que ocasionen infeccions per fongs com la tiña i peu d’atleta (Candida). Estudis recents han llançat resultats pel que fa a la capacitat de l’all en combatre infeccions per fongs ja que les propietats trobades en l’ajoeno podrien en teoria compensar les bacteris resistents al tractament d’antibiòtics farmacèutics.

4. Un cor més sa.

El all té la capacitat de baixar els nostres nivells de colesterol i de triglicèrids fins a un 15%. No obstant això, existeixen altres beneficis cardiovasculars atribuïts a l’all. Estudis profunds semblen confirmar que l’alicina present en all fresc tallat (o triturat) dóna a les nostres artèries i vasos sanguinis més flexibilitat, per la qual cosa el risc de aterosclerosi i infarts es disminueix. Investigacions recents també demostren que els compostos sulfurats de l’all lluiten activament contra la hipertensió, especialment en persones amb la pressió alta.

5. Impulsa el teu sistema immune.

  Es coneixen les propietats antiinflamatòries de l’all des de fa diversos segles degut principalment a un compost sulfurat anomenat 1.2 DT, que, al parecer, permet el desenvolupament complet de les cèl·lules grasses dels nostres cossos – un procés que sovint es queda obstaculitzat per problemes inflamatoris. Dit d’una altra manera, els estudis comencen a mostrar que les propietats antiinflamatòries, antibacterianes i antivirals de l’all poden intervenir en la prevenció d’un gran nombre de condicions, com ara: refredats, grips, demència i fins i tot podria impedir el desenvolupament d’Alzheimer.

• Quina classe d’all hauria de menjar i quina quantitat?

La millor opció sempre serà all fresc, ja que sempre obtindràs la major quantitat possible de nutrients. Si tries l’all fresc el consum d’un o dos dents diàriament serà suficient (un increment de fins a cinc dents al dia en el cas de prevenció de càncer). Assegura’t que l’all sigui fresc i tallat (o triturat) per alliberar l’alicina – el compost sulfurat que es creu que lluita contra compostos no desitjats al cos.

Si optes per menjar all en amanides, evita sucs cítrics (llimona) i vinagre ja que reduiran de manera significativa les propietats nutritives de l’all. Prova una amanida senzilla de tomàquets frescos, herbes fresques, oli d’oliva i all tallat.

Si realment no t’emociona la idea de menjar all cru, podries afegir-lo a altres verdures en una batedora. Les altres alternatives serien introduir l’all tallat en els passos finals de cuinar un plat o bé all en pols o extracte d’all, encara que no obtindràs el  mateix nivell de beneficis.

• Precaucions i possibles efectes secundaris.

·         No passar-se amb l’all – si es pren en quantitats abundants podria ocasionar trastorns hemorràgics.

·         Consumeix amb precaució si pateixes algun tipus d’infecció estomacal o problemes digestius (podria danyar l’aparell gastrointestinal).

·         Consumeix amb precaució durant la lactància.

INFORMACIÓ NUTRITIVA – versió completa