La Força de la Vida és la Clau

La Força de la Vida és la Clau

Seiem realistes, tots els que tenim un cos morirem.

Què causa la mort?

Podem culpar les malalties, ferides, l’estrès, etc. La realitat és que el nostre cos es mor encara que nosaltres no. Si una persona és atea sabem que l’energia mai es perd, sinó que només canvia de forma. D’aquí que la nostra força de vida continua. Si un creu en alguna religió, llavors tenim una ànima que continua després de la mort.

Quan l’energia de vida o la nostra ànima deixen el cos, llavors tenim la mort. El terme tècnic de morir de vellesa és “disfunció d’òrgans”. Això vol dir que tots els òrgans deixen de funcionar al mateix temps. En altres paraules, la nostra força de vida ja no genera vida als òrgans perquè aquests continuïn funcionant. Per què passa així?

Funció i sanació ocorren quan la vida es transmet adequadament del cervell a totes les cèl·lules dels teixits a través de la Medul·la i el Sistema Nerviós. Quan qualsevol part del Sistema Nerviós es degrada fins al punt que l’impuls mental no viatja cap a les parts del cos, aquella part del cos mor. Per això, si tot el nostre Sistema Nerviós envellix i es degrada, en un cert moment, el nostre cos complet deixa de funcionar i mor. Nosaltres anomenem això “morir de vellesa”.

Realment morim?

No, la nostra energia de vida o la nostra ànima només es mobilitza. Els científics diuen que els nostres cossos haurien de viure 144 anys, però la gran majoria de persones viuen prop dels 80 anys. Quan alguna cosa dolenta li passa al nostre cos, volem culpar alguna cosa que està fora del cos. Molts diem que és la nostra dieta, els microbis, els productes que causen càncer, etc. La veritat és que el nostre cos sana per si mateix i es regenera a si mateix d’entre un a tres anys.

I llavors, per què un no sana?

He conegut a molts fumadors o gent que menja tota classe de menjar ràpid i viuen fins als 90 o 100 anys.

¡La seva força de vida és la clau!

Si un té els nervis comprimits a la columna vertebral, encara que no presenti símptomes, creurà que la connexió d’aquella part del cos sanarà o es regenerarà per si mateixa com la resta del cos. No obstant això, la resposta és no. És un fet demostrat que els nervis que estan comprimits o pressionats es degradaran més ràpidament que la resta del Sistema Nerviós.

Els òrgans o teixits controlats per aquell nervi envelliran i mouran més ràpidament que la resta del cos. Així, quan qualsevol teixit mor, la part dèbil és propensa a qualsevol malaltia (infecció, càncer o qualsevol malaltia degenerativa).

La interferència més comuna per a la força de vida és la “Subluxació Vertebral” (mala alineació de la columna vertebral a la part superior del coll).

Per què els nostres cossos es tornen tan imperfectes amb una Subluxació Vertebral?

En realitat, els nostres cossos no són imperfectes. La causa més comuna d’una Subluxació Vertebral és la imperfecció “del procés de naixement”. Aquest procés és un procediment mèdic imperfecte que es dóna en estirar i torçar el coll del nadó quan se li ajuda a venir a aquest món. Aquest estirament i torçament del capet causa la primera i més important Subluxació Vertebral que un ha de resistir i és la raó per la qual la Quiropràctica existeix.

Tant si un és un nadó com si és un adult, aquesta Subluxació Vertebral inicial, si no és corregida per un quiropràctic, és la culpable de les futures malalties. Quan algú està malalt o fins i tot durant el procés de mort, un quiropràctic hauria de poder revisar la columna vertebral del pacient i fer un ajust.

Recuperar la integritat del Sistema Nerviós amb un ajust quiropràctic restaurarà la força de vida al seu cos i a les cèl·lules dels teixits. La Quiropràctica és el pas més important que un pot fer per restaurar la salut d’una persona. És així de fàcil. Sincerament, Marc Bony, DC