El Colesterol la creació d’un Mite!

Com es crea un mite?

No sé si heu sentit parlar de la frase de J. Goebbels que diu: “Una mentida repetida adequadament mil vegades, es converteix en una veritat”. I aquest paradigma és conegut i utilitzat avui dia amb fins diversos.

El 1954, un investigador anomenat David Kritchevsky va publicar un estudi sobre els efectes d’alimentar amb colesterol pur conills. El que va passar és que se’ls va acabar induint arteriosclerosi. L’error gran va ser pensar que aquest resultat en conills, que són éssers herbívors, podia ser traslladat a humans quan la fisiologia d’aquests últims és totalment distinta. El que en realitat es va gestar a partir d’aleshores, a causa de la poderosa influència d’aquest estudi sobre Ancel Keys, va ser la construcció d’un mite. I dic això per la raó que existeixen igualment innombrables investigacions científiques que demostren just el contrari.

L’estudi poblacional d’Ancel Keys en el Seven Countries Study publicat el 1972, va estudiar setze poblacions en un total de set països (originalment eren sis). Aquest estudi s’ha utilitzat innombrables vegades per demostrar que el consum de greixos saturats eleva el colesterol i això està associat amb problemes cardiovasculars.

Tanmateix, l’estudi està ple de biaixos, errors i fins i tot informació important que l’investigador no va considerar rellevant i no es va incloure en l’informe. Per exemple, el consum de greix saturat era igual a Creta i Corfú, però aquesta última illa tenia setze vegades més malaltia cardiovascular.

Alguna cosa similar passava entre North Karelia i Turku, ambdues a Finlàndia. Si prenem com a prova els electrocardiogrames que estadísticament estan recollits en l’estudi, les persones amb més problemes cardíacs tendien a menjar menys greix saturat.

Països com França o Suïssa es van eludir convenientment de l’estudi perquè ambdós casos refuten la hipòtesi del colesterol i el greix saturat (França i Suïssa consumeixen molta greix saturat i tenen baixa malaltia cardiovascular).

En realitat, amb les dades dels 22 països disponibles aleshores es podia justificar qualsevol cosa sobre el consum de greix saturat i relacionar-los amb el colesterol triant selectivament uns països deixant fora aquells que no els interessava. El frau d’aquesta teoria sembla evident.

El fet que els homes japonesos que vivien al Japó tenien colesterol baix i baix índex d’atacs cardíacs mentre els homes japonesos que vivien a Califòrnia tenien colesterol elevat i elevada incidència cardiovascular era pres com una confirmació de tal hipòtesi. Keys va considerar irrellevant per a les seves conclusions que els japonesos de Califòrnia amb colesterol baix tenien més problemes cardíacs que els japonesos californians amb colesterol alt.

Als anys 1961, Mathur i els seus col·laboradors no van trobar un vincle entre colesterol i plaques arterials després d’analitzar 20 autòpsies i més de 200 casos científics.
El 1962, el Dr. Marek publicava un article en l’American Heart Journal amb la mateixa conclusió: no hi ha correlació entre colesterol i placa arterial.
El 1964, el cirurgià Michael DeBakey després d’analitzar un miler de pacients durant operacions va oferir el mateix missatge: l’arteriosclerosi no té res a veure amb la concentració de colesterol a la sang. El 1964, el Journal American of Medical Association publicava que la comunitat italiana de Roseto, a Pennsilvània, consumia elevades quantitats de greix animal, per exemple, cuinaven bàsicament amb mantega de porc, i tenien un “sorprenentment baix” nivell de problemes cardiovasculars.

Keys, Stamler i tots els seguidors de la hipòtesi del colesterol i les grasses no van tenir cap problema en rebutjar com a sense valor, irrellevant o malinterpretat tota investigació que contradeia les seves averiguacions.

Als anys 80 amb els estudis clínics, Keys i afins van intentar demostrar la seva teoria ja que els estudis poblacionals no eren fiables, l’estudi LRC (amb resultat de després de 8 anys de seguiment, hi havia la mateixa mortalitat cardiovascular entre qui amb fàrmac i dieta van reduir el seu colesterol i els que no van canviar dieta ni van prendre el fàrmac).
L’estudi MRFIT amb un resultat semblant a l’anterior. I l’estudi Helsinki Heart Study amb un resultat de 17 morts entre qui prenien el fàrmac enfront de només 8 que no prenien el fàrmac reductor de colesterol. Aquest dada considerada poc significativa per Keys i els seus en les conclusions de l’estudi.
Als anys 90, científics canadencs van obtenir resultats amb gairebé 5000 pacients de mitjana edat que van seguir durant dotze anys amb els mateixos resultats dient que no existeix relació entre el colesterol i la malaltia cardiovascular.

Una mica menys del 1% dels humans té molt més colesterol que la resta de nosaltres. Es deu a una variant genètica anomenada hipercolesterolèmia familiar o hereditària, i suposa un interessant grup d’estudi.

El 2001, un grup d’investigadors holandesos va trobar que al segle XIX les persones amb aquesta variant genètica vivien una mica més de temps que la mitjana i atès que en aquella època la causa més comuna de mort era de tipus infecciós, van concloure que el colesterol protegía d’alguna manera davant virus i bacteris.
En efecte, poc després va aparèixer un altre estudi que establia que el colesterol baix era un factor de risc per a qualsevol tipus de malaltia infecciosa. De fet, se sap que les persones amb colesterol baix tenen més risc de mortalitat per problemes intestinals i pulmonars, i una part important d’aquests són d’origen infecciós.

Són constants els estudis que podem trobar amb la mateixa conclusió que afirmen que no existeix relació entre el consum de greixos i la placa arterial, i a continuació us deixem les fonts dels mateixos.

Però tot i així es va acabar polititzant la dieta baixa en greixos i la recomanació de pastilles per al colesterol. I aquí tenim la creació del mite del colesterol: que els greixos saturats des de fa dècades han estat els culpables habituals del colesterol.

I el mite s’ha creat des de la premsa, l’opinió pública, per repetició, i des dels organismes governamentals, qui solen tenir consellers pertanyents a la indústria farmacèutica.

També sabem que en els darrers anys aquesta presumpta culpabilitat està en més que tela de judici, apuntalant-se cada vegada més la idea que és el sucre en particular i els carbohidrats refinats en general qui haurien de suportar aquesta mala fama.

Les dietes baixes en greixos, que per definició són altes en carbohidrats, acaben augmentant el colesterol LDL (el que anomenen dolent), i el que és més preocupant el LDL del tipus arterioscleròtic que són partícules denses i petites (el veritable dolent), com es pot veure en el Current Atherosclerosis Reports de novembre de 2005.

Si alguns estudis clínics passen per alt la relació entre carbohidrats glucèmics i colesterol LDL és perquè no discernen entre aquests dos tipus de LDL. Al contrari del que ens diuen, tenir colesterol LDL alt no és dolent si són partícules grans, el problema és quan són petites.

És precisament en aquestes últimes sobre les quals sembla que influeix negativament el consum de carbohidrats glucèmics. Quan la situació de la nostra dieta és la d’un colesterol LDL alt tractat amb una dieta baixa en greixos, s’acaba forçant l’augment del colesterol LDL i particularment del tipus de partícules petites i perilloses, tal com és l’experiència pròpia de molts cardiòlegs.

Així que seràs probable consumidor de estatines per reduir el colesterol. Com més rigorosament segueixis aquesta dieta recomanada, més gran és la probabilitat de dosis superiors d’estatines.

El teu metge hauria d’advertir-te que consumeix coenzima Q10 ja que les estatines suprimeixen la seva producció natural. I això et suposarà fatiga i dolors musculars a mig llarg termini. En aquest cas no és probable que el teu metge t’hagi aconsellat solucions no medicamentoses per controlar el colesterol.

Estudis importants que demostren la NO relació entre les grasses saturades i plaques arterials o colesterol

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19828709

Fonts dels estudis: https://academic.oup.com/qjmed/article/96/12/927/1533176/High-cholesterol-may-protect-against-infections

http://www.bmj.com/content/322/7293/1019

Estudi Canadenc: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2310996

Estudis dels anys:

60: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14124703

70: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1930588/

80: http://journals.lww.com/jcrjournal/Abstract/1986/11200/Prognostic_Factors_for_Mortality_in_a.4.aspx

90: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8150059

2000: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10690699

Estudis poblacionals: http://healthimpactnews.com/wp-content/uploads/sites/2/2011/07/22-countries.gif