Les 8 al·lèrgies alimentàries més comunes

Què és una al·lèrgia?

El sistema immunològic està influenciat pel sistema nerviós, hormones, dieta i estrès emocional. Si el sistema nerviós està feble, el sistema immunològic no funciona correctament i pot esdevenir sensible i reaccionar excessivament a substàncies externes, com són les picades d’abella, les pastilles, la pols, el pol·len, el pèl de les mascotes, i els aliments. El sistema immunològic desorientat llança una sèrie de mesures de protecció, incloent la alliberació de productes químics com la histamina, que causa la inflamació.

Què causa les al·lèrgies?

Ningú ho sap amb seguretat i semblen estar condicionades per diversos factors com el predomini de components tòxics en el nostre entorn (pesticides, contaminació, altres químics), l’increment de l’estrès al qual estan sotmesos adults i nens a sobre-estimulació amb TV, ordinadors, videojocs, un ús creixent d’àcids grassos trans en les nostres dietes, i alguns autors d’estudis estan d’acord i sospiten de l’efecte secundari de la vacunació. Com la escriptora Walene James va establir en el seu llibre, “Immunization, the reality behind the myth”* per a les malalties autoimmunes i altres trastorns del sistema immunològic, com l’artritis reumatoide, la febre reumàtica, esclerodèrmia… això es deu al fet que les vacunes tendeixen a sensibilitzar més que a immunitzar, aleshores per això el sistema immunològic reacciona exageradament a les partícules externes, més que a eliminar-les.

Al·lèrgies alimentàries

Les al·lèrgies als aliments són molt comunes. De fet, afecten al voltant del 5% dels adults i el 8% dels nens – i aquests percentatges estan augmentant.

Curiosament, encara que és possible que qualsevol aliment pugui causar una al·lèrgia, la majoria de les al·lèrgies alimentàries són causades per només vuit aliments. Les persones que tenen una al·lèrgia alimentària, fins i tot l’exposició a quantitats molt petites dels aliments pot causar una reacció al·lèrgica.

Els símptomes poden ocórrer des d’uns pocs minuts després de l’exposició fins a unes poques hores després, i poden incloure alguns dels següents:

• Inflamació de la llengua, boca o cara
• Dificultat per respirar
• Pressió arterial baixa
• Vòmits
• Diarrea
• Urticària
• Erupció cutània amb picor

En casos més greus, una al·lèrgia alimentària pot causar anafilaxi. Els símptomes, que poden ocórrer molt ràpidament, inclouen una erupció amb picor, inflamació de la gola o la llengua, dificultat per respirar i pressió arterial baixa. Alguns casos poden ser mortals.

Moltes intoleràncies alimentàries són sovint confoses amb al·lèrgies alimentàries.

Tanmateix, les intoleràncies alimentàries mai impliquen el sistema immunològic. Això significa que mentre poden afectar greument la seva qualitat de vida, no són perilloses per a la vida.

Les al·lèrgies alimentàries veritables es poden dividir en dos tipus principals: anticòs IgE o anticòs no IgE. Els anticossos són un tipus de proteïna de la sang utilitzada pel seu sistema immunològic per reconèixer i combatre la infecció.

En una al·lèrgia alimentària IgE, l’anticòs IgE és alliberat pel seu sistema immunològic. En una al·lèrgia alimentària no IgE, els anticossos IgE no s’alliberen, i altres parts del sistema immunològic s’utilitzen per combatre la amenaça percebuda.

Aquí estan les vuit al·lèrgies alimentàries més comunes.

1. Llet de vaca

L’al·lèrgia a la llet de vaca és més freqüent en nadons i nens petits, especialment quan han estat exposats a la proteïna de la llet de vaca abans dels sis mesos d’edat.

És una de les al·lèrgies infantils més comunes, que afecta al 2-3% dels nadons i nens petits.

Tanmateix, al voltant del 90% dels nens superaran la condició en el moment que compleixen els 3 anys, per la qual cosa és molt menys comú en els adults.

Una al·lèrgia a la llet de vaca pot ocórrer en IgE i no IgE, però les al·lèrgies a la llet de vaca IgE són les més comunes i potencialment les més greus.

Els nens o adults amb al·lèrgia a IgE tendeixen a tenir una reacció dins de 5-30 minuts d’ingerir llet de vaca. Experimenten símptomes com inflamació, erupcions cutànies, urticària, vòmits i, en casos rars, anafilaxi.

Una al·lèrgia no IgE generalment té més símptomes relacionats amb el sistema digestiu o intestí com vòmits, restrenyiment o diarrea, així com inflamació de la paret intestinal.

Una al·lèrgia a la llet no IgE pot ser força difícil de diagnosticar. Això es deu al fet que a vegades els símptomes poden suggerir una intolerància i no hi ha anàlisis de sang per a això.

Si es fa un diagnòstic d’al·lèrgia a la llet de vaca, el únic tractament és evitar la llet de vaca i els aliments que la continguin. Això inclou qualsevol aliment o beguda que contingui:

• Llet
• Llet en pols
• Formatge
• Mantega
• Margarina
• Iogurt
• Crema
• Gelat

Les mares que alletin nadons que tinguin al·lèrgia també hauran d’evitar els derivats de la llet de vaca i els aliments que ho contenen de les seves pròpies dietes.

Pel que fa als nadons que no estan sent alletats, un professional de la salut recomanarà una alternativa adequada a la fórmula a base de llet de vaca.

2. ous

Una al·lèrgia a l’ou és la segona causa més comuna d’al·lèrgia alimentària en els nens.

Tanmateix, el 68% dels nens que són al·lèrgics als ous superaran la seva al·lèrgia en el moment en què compleixen els 16 anys.

Els símptomes inclouen:

• Sensació molesta digestiva, com un dolor d’estómac
• Reaccions cutànies, com urticària o erupció cutània
• Problemes respiratoris
• L’anafilaxi (que és rara)

Curiosament, és possible ser al·lèrgic a les clares d’ou, però no a les gemmes, i viceversa. Això es deu al fet que les proteïnes en les clares d’ou i les gemmes d’ou difereixen lleugerament.

Tanmateix, la majoria de les proteïnes que desencadenen una al·lèrgia es troben en les clares d’ou, per la qual cosa una al·lèrgia a l’ou blanc és més comuna.

Com altres al·lèrgies, el tractament per una al·lèrgia a l’ou és una dieta lliure d’ous.

Tanmateix, és possible que no hagi d’evitar tots els aliments que continguin ou, ja que els ous cuits poden canviar la forma de les proteïnes que causen al·lèrgies. Això pot impedir que el seu cos els vegi com perjudicials, la qual cosa significa que és menys probable que provoquin una reacció.

De fet, un estudi va trobar que al voltant del 70% dels nens amb al·lèrgia a l’ou podrien tolerar menjar galetes o pastissos que continguin un component d’ou cuit.

Tanmateix, aquest no és el cas comú d’al·lèrgia, i les conseqüències d’ingerir ous quan vostè és al·lèrgic poden ser greus. A causa d’això, ha de consultar amb el seu metge abans de reintroduir qualsevol aliment que contingui ous.

3. Fruits secs

Una al·lèrgia de fruits secs és una al·lèrgia a algunes de les nous i llavors que provenen dels arbres.

És una al·lèrgia alimentària molt comuna que es creu que afecta al voltant de l’1% de la població.

Alguns exemples inclouen:

• Nous de Brasil
• Almendres
• Anacards
• Nous de macadàmia
• Pistatxos
• Pinyons
• Nous

Les persones amb una al·lèrgia a fruits secs també seran al·lèrgiques als productes alimentaris fets amb aquestes nous, com ara mantegues i olis.

Es recomana evitar tot tipus de fruits secs, fins i tot si són al·lèrgics a un o dos tipus.

Això és perquè ser al·lèrgic a un tipus de fruits secs augmenta el seu risc de desenvolupar una al·lèrgia a altres tipus.

A més, és més fàcil evitar tots els fruits secs, en lloc d’un o dos tipus. I a diferència d’algunes altres al·lèrgies, una al·lèrgia a fruits secs és generalment una condició de per vida.

Les al·lèrgies també poden ser molt greus, i les al·lèrgies a fruits secs són responsables d’aproximadament el 50% de les morts relacionades amb l’anafilaxi.

A causa d’això, les persones amb al·lèrgies a les nous (igual que altres al·lèrgies potencialment mortals) se’ls aconsella portar un EpiPen (Inyector d’epinefrina) amb ells en tot moment.

Un epi-pen és un dispositiu potencialment salvavides que permet a les persones amb al·lèrgies injectar-se adrenalina si comencen a tenir una reacció al·lèrgica greu.

L’adrenalina és una hormona natural que estimula la resposta del cos a “lluitar o fugir” quan estàs estressat.

Quan s’administra com una injecció a persones que tenen una reacció al·lèrgica greu, pot revertir els efectes de l’al·lèrgia i salvar la vida de la persona.

4. Cacauets

Com una al·lèrgia de fruits secs, les al·lèrgies del cacauet són molt comunes i poden causar reaccions al·lèrgiques severes i potencialment fatals.

Tanmateix, els cacauets no són de la mateixa família ja que es consideren diferents, ja que un cacauet és una llegum. Tanmateix, les persones amb al·lèrgies al cacauet són sovint també al·lèrgiques a fruits secs.

Les al·lèrgies al cacauet afecten al voltant del 4-8% dels nens i el 1-2% dels adults.

Tanmateix, al voltant del 15-22% dels nens que desenvolupen una al·lèrgia al cacauet trobaran que es resol a mesura que són adolescents.

Com altres al·lèrgies, aquesta al·lèrgia es diagnostica utilitzant una combinació d’història del pacient, proves cutànies, anàlisis de sang i desafiaments alimentaris.

Per al moment, el únic tractament eficaç és evitar els cacauets i els productes que els contenen.

5. Marisc

Una al·lèrgia al marisc és causada pel seu cos atacant les proteïnes de les famílies de crustacis i mol·luscs, que es coneixen com marisc.

Exemples de marisc inclouen:

• Camaró
• Gambes
• Cangrejo de riu
• llangosta
• Calamar
• Vieires

El desencadenant més comú d’una al·lèrgia al marisc és una proteïna anomenada tropomiosina. Altres proteïnes que poden jugar un paper en el desencadenament d’una resposta immune són arginina quinasa i miosina cadena lleugera.

Els símptomes d’una al·lèrgia al marisc generalment venen ràpidament i són similars a altres al·lèrgies als aliments IgE.

Tanmateix, una veritable al·lèrgia al marisc a vegades pot ser difícil de distingir d’una reacció adversa a un contaminant de marisc, com bacteris, virus o paràsits.

Això es deu al fet que els símptomes poden ser similars, ja que ambdós poden causar problemes digestius com vòmits, diarrea i dolor d’estómac.

Una al·lèrgia al marisc no tendeix a resoldre’s amb el temps, per la qual cosa la majoria de les persones amb aquesta condició han d’excloure tot el marisc de la seva dieta per evitar tenir una reacció al·lèrgica.

Curiosament, fins i tot els vapors de cuinar marisc poden desencadenar una al·lèrgia al marisc en aquells que són al·lèrgics. Això significa que també se’ls aconsella a moltes persones que evitin estar a prop del marisc quan s’està cuinant.

6. El Trigo

Una al·lèrgia al blat és una resposta al·lèrgica a una de les proteïnes que es troben en el blat.

Tendeix a afectar més als nens. Encara que, els nens amb una al·lèrgia al blat sovint superen en el moment en què compleixen els 10 anys d’edat.

Com altres al·lèrgies, aquesta al·lèrgia al blat pot resultar en malestar digestiu, urticària, vòmits, erupcions cutànies, inflamació i, en casos greus, anafilaxi.

Sovint es confon amb la malaltia celíaca i la sensibilitat al gluten no celíaca, que pot tenir símptomes digestius similars.

Tanmateix, una veritable al·lèrgia al blat causa una resposta immune a una de les proteïnes que es troben en el blat. Aquesta reacció pot ser greu i a vegades fins i tot fatal.

D’altra banda, la malaltia celíaca i la sensibilitat al gluten no celíaca no són perilloses per a la vida. Són causades per una reacció immune anormal a alguna de les proteïnes específiques del gluten.

Les persones amb malaltia celíaca o sensibilitat al gluten no celíaca han d’evitar el blat i altres cereals que continguin gluten.

Les persones amb una al·lèrgia al blat només necessiten evitar el blat i els cereals que el continguin i poden tolerar els cereals que no contenen gluten.

Una al·lèrgia al blat sovint es diagnostica a través de proves cutànies.

El únic tractament és evitar el blat o altres cereals que el continguin i els productes que contenen blat. Això significa evitar aliments, així com productes de bellesa i cosmètics, que contenen blat.

7. Soja

Les al·lèrgies a la soja afecten al voltant del 0,4% dels nens i són més freqüents en lactants i nens menors de tres anys.

Són desencadenades per una proteïna de la soja o productes que contenen soja. Tanmateix, al voltant del 70% dels nens que són al·lèrgics a la soja superen l’al·lèrgia.

Els símptomes poden estendre’s d’una picor, formigueig a la boca, d’un nas que moqueja a una erupció i a l’asma o a les dificultats de respiració. En casos rars, una al·lèrgia a la soja també pot causar anafilaxi.

Curiosament, un petit nombre de nadons que són al·lèrgics a la llet de vaca també són al·lèrgics a la soja.

Els factors desencadenants comuns de l’al·lèrgia a la soja inclouen la soja i els productes de soja com la llet de soja o la salsa de soja. Donat que la soja es troba en molts aliments, és important llegir les etiquetes dels aliments.

Com altres al·lèrgies, el únic tractament per l’al·lèrgia a la soja és evitar la soja.

8. El Peix

Les al·lèrgies al peix són comunes, afectant fins a al voltant del 2% dels adults.

A diferència d’altres al·lèrgies, no és rar que una al·lèrgia al peix s’activi més endavant en la vida, el 40% de les persones desenvolupant l’al·lèrgia en edat adulta.

Com una al·lèrgia al marisc, una al·lèrgia al peix pot causar una reacció al·lèrgica greu i potencialment fatal. Els principals símptomes són vòmits i diarrea, però, en casos rars, també pot ocórrer anafilaxi.

Això significa que aquells que són al·lèrgics al peix solen portar amb ells un epi-pen en cas que accidentalment hagin menjat peix.

Degut a que els símptomes poden ser similars, a vegades es confon una al·lèrgia al peix com a reacció a un contaminant en els peixos, com bacteris, virus o toxines.

A més, com els mariscs i el peix amb aletes no porten les mateixes proteïnes, les persones al·lèrgiques als mariscs poden no ser al·lèrgiques al peix.

Tanmateix, moltes persones amb al·lèrgia al peix són al·lèrgiques a un o més tipus de peixos.

Altres aliments

Les 8 al·lèrgies alimentàries descrites anteriorment són les més comunes.

Tanmateix, hi ha molts més.

Al·lèrgies a aliments menys comuns poden causar una sèrie de símptomes, que van des de la lleu picor dels llavis i la boca (conegut com a síndrome d’al·lèrgia oral) fins a l’anafilaxi potencialment mortal.

Algunes al·lèrgies alimentàries menys comunes inclouen:

• Llavor de lli
• Llavor de sèsam
• Melicotó
• Plàtan
• Alvocat
• Kiwi
• Maracujà
• Api
• All
• Llavors de mostassa
• Anís
• Camamilla

Qualsevol aliment pot causar una al·lèrgia. Altres aliments als quals les persones són al·lèrgiques inclouen fruites, verdures i llavors.

Creus que tens una al·lèrgia alimentària?

A vegades pot ser difícil distingir les al·lèrgies alimentàries i les intoleràncies alimentàries.

Si sospites que tens una al·lèrgia als aliments, és important parlar amb el teu metge i demanar-li que et faci un examen detallat.

Per saber si vostè té al·lèrgia o intolerància, probablement el seu metge realitzarà una sèrie de proves diagnòstiques

• Revisió dietètica : Una revisió detallada dels aliments consumits, incloent el temps i els símptomes.
• Prova del punxó de la pell: Una petita quantitat d’aliment és “espolvorejada” a la pell utilitzant una agulla diminuta. A continuació, es vigila la pell per detectar una reacció.
• Desafiaments alimentaris orals: El que causa problema es menja en un ambient controlat sota supervisió mèdica en quantitats cada vegada més grans.
• Exàmens de sang: En algunes circumstàncies, s’extreurà sang i es mesurarà el nivell d’anticossos IgE.

Com hem indicat al principi en aquest article, un sistema nerviós debilitant està relacionat amb les al·lèrgies. Per tant, tenir un sistema neurològic fort i funcionant bé, ajuda a superar i millorar qualsevol condició d’al·lèrgia.

Visita el teu doctor en Quiropràctica, qui t’ajudarà a tenir una vida més sana

www.quiropractica1.com