reducció de l’esperança de vida en societats desenvolupades

se redueix l’esperança de vida

En els darrers anys, ha augmentat la preocupació pels efectes negatius que l’exposició constant a substàncies químiques té sobre la salut. L’ús massiu de productes químics a les indústries, l’agricultura i en productes de consum ha contribuït a l’aparició de malalties cròniques, cosa que ha portat a un descens de l’esperança de vida en moltes regions del món.

1. Malalties cròniques impulsades per l’exposició a químics

L’augment de les malalties cròniques, com el càncer, les malalties cardíaca i els trastorns neurodegeneratius, s’ha relacionat directament amb l’exposició prolongada a substàncies químiques en l’entorn. L’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) ha identificat més de 120 químics com a carcinògens humans, molts dels quals estan presents a l’aire, l’aigua i productes d’ús diari.

Estudis publicats a The Lancet mostren que els contaminants de l’aire, particularment les partícules fines (PM2.5) i altres compostos tòxics, augmenten el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars. Aquest tipus d’exposició també està vinculat a malalties com l’Alzheimer, cosa que redueix la qualitat de vida i l’esperança de vida de les persones exposades a llarg termini.

2. Impacte dels disruptors endocrins en l’esperança de vida

Els disruptors endocrins, substàncies químiques que interfereixen amb les hormones del cos, estan presents en productes tan comuns com plàstics, cosmètics i pesticides. Aquests compostos afecten el desenvolupament infantil, el sistema reproductiu i augmenten el risc de càncers dependents d’hormones, com el càncer de mama i de pròstata.

Segons un informe de la Endocrine Society, els nens exposats a aquestes substàncies estan en major risc de desenvolupar obesitat i diabetis tipus 2, trastorns que estan associats amb una menor esperança de vida. A més, aquests químics poden tenir un efecte acumulatiu, cosa que significa que els impactes sobre la salut poden no ser evidents fins anys després de l’exposició.

3. La contaminació de l’aire i la seva relació amb la mortalitat

Un dels factors més evidents que influeix en la reducció de l’esperança de vida és la contaminació de l’aire. La OMS – Impacte dels químics en la salut pública estima que més de 7 milions de morts a l’any estan relacionades amb l’exposició a aire contaminat. Les partícules fines (PM2.5), els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils són alguns dels contaminants més comuns a les zones urbanes i estan associats amb un augment de la mortalitat prematura.

Un estudi recent publicat a Nature va revelar que les persones que viuen en ciutats amb alts nivells de contaminació poden perdre fins a 10 anys d’esperança de vida a causa de les malalties respiratòries i cardiovasculars que provoca l’exposició a contaminants.

4. Pesticides i el seu impacte en la salut pública

L’ús intensiu de pesticides en l’agricultura també juga un paper important en la reducció de l’esperança de vida. Químics com el glifosat i els organofosforats s’han relacionat amb un augment en la incidència de càncer, problemes neurològics i trastorns de desenvolupament en nens.

Un estudi publicat a Environmental Health Perspectives va evidenciar que l’exposició crònica a pesticides incrementa significativament la prevalença de malalties degeneratives i contribueix a la mortalitat prematura. Aquest risc és més gran en països on les normatives sobre l’ús de pesticides són menys estrictes.

5. El sistema immunològic i l’exposició a substàncies químiques

L’exposició a substàncies químiques també debilita el sistema immunològic. Els metalls pesants, com el plom i el mercuri, són coneguts per afectar negativament la funció immunitària. Això deixa el cos més vulnerable a infeccions i malalties, contribuint així a la reducció de l’esperança de vida, particularment en les poblacions més exposades a aquests compostos.

D’acord amb investigacions publicades a Toxicology Letters, l’exposició prolongada a aquests químics pot estar darrere de l’augment de les malalties autoimmunes i al·lèrgies en societats modernes.

Conclusió: La relació entre la quimicalització i l’esperança de vida

En resum, la presència constant de substàncies químiques en el nostre entorn està tenint un impacte directe sobre la salut pública i l’esperança de vida. Des de la contaminació de l’aire fins als pesticides i els disruptors endocrins, l’efecte acumulatiu d’aquestes exposicions està provocant un augment en la prevalença de malalties cròniques i degeneratives que redueixen l’esperança de vida.

Per mitigar aquests efectes, és crucial que les polítiques de salut pública adoptin regulacions més estrictes sobre l’ús de substàncies químiques perilloses i es promoguin alternatives més segures per reduir l’exposició general. Només així podrem garantir una millor qualitat de vida i longevitat per a les generacions futures.

Preguntes freqüents (FAQs)

1. Com afecta la contaminació de l’aire a l’esperança de vida?

La contaminació de l’aire està relacionada amb malalties respiratòries i cardiovasculars, que són causes principals de mort prematura. Segons l’OMS, l’aire contaminat és responsable de milions de morts anuals a nivell global.

2. Què són els disruptors endocrins i com afecten la salut?

Els disruptors endocrins són substàncies químiques que interfereixen amb el sistema hormonal del cos. Estan relacionats amb trastorns de fertilitat, pubertat precoç i un major risc de desenvolupar càncers dependents d’hormones.

3. Què es pot fer per reduir l’exposició a químics perillosos?

Evitar productes que continguin substàncies químiques nocives, optar per aliments orgànics i donar suport a polítiques de regulació més estrictes són algunes formes de reduir l’exposició a productes químics perillosos.