Quiropràctica i SIDA Entrevista a Adrian Wenban, doctor en

Quiropràctica i SIDA

Entrevista a Adrian Wenban, doctor en Quiropràctica. Autor d’un estudi en què analitza la relació
entre la cura quiropràctica i l’augment de la qualitat de vida en persones seropositives. Està a
punt d’iniciar una altra investigació centrada en la incidència de la Quiropràctica en el sistema nerviós
autònom i per extensió sobre el cardiovascular, per al qual ha obtingut una subvenció de l’AEQ.

“El sida reflecteix els problemes de la societat”

-Per què el Sida com a objecte d’estudi?
El Sida és un trastorn del sistema immunològic que incapacita l’organisme per defensar-se de les agressions del exterior. El sida afecta milions de persones arreu del món i reflecteix els problemes de la societat. Ens interessava estudiar com la Quiropràctica millora i influeix en la qualitat de vida i en el benestar de les persones que han desenvolupat el Sida.
ecupresidentblog.com

– La cura quiropràctica augmenta la qualitat de vida d’aquest tipus de pacients?

L’objectiu de la Quiropràctica és detectar i corregir les subluxacions, les interferències nervioses, de la columna vertebral. Una possible explicació perquè els seropositives notin una millora de la seva qualitat de vida amb la cura quiropràctica és que les subluxacions fan que el nostre sistema nerviós simpàtic es torni hiperactiu.

I un sistema nerviós autònom sobreestimat debilita el sistema immunològic de l’organisme. Atès que la Quiropràctica reforça i tracta el sistema nerviós, actua sobre el sistema immunològic ja que potencia les defenses i la capacitat del nostre organisme per defensar-se, amb la qual cosa la qualitat de vida dels pacients millora de manera substancial, especialment, en aquells casos, com passa amb el síndrome d’immunodeficiència adquirida, en què el trastorn mateix debilita el sistema immunològic.

– De l’estudi es desprèn que l’ús de les anomenades medicines alternatives i complementàries per mitigar els trastorns derivats del Sida és molt alt.

D’aquestes, la Quiropràctica és una de les més valorades. Per què?
La Quiropràctica no tracta de competir amb la medicina alopàtica. L’objectiu de totes dues és diferent.

L’objectiu final de la cura quiropràctica és optimitzar el potencial de salut de cada persona i educar-la perquè incrementi al màxim la seva qualitat de vida. Cal recordar que els nivells de qualitat de vida dels països del món no sempre coincideixen amb els esforços i recursos que es dediquen per millorar-la i promoure-la.

És absurd que en països com els Estats Units, es destini un 97% dels recursos a medicines i només un 3 per cent a la promoció del benestar, un dada important si es té en compte que en els últims cent anys l’esperança de vida de la població occidental s’ha multiplicat per dos.

És imprescindible tenir en compte altres factors com el clima, la dieta, l’ambient familiar i afectiu o els gens ja que la millora de l’entorn i les condicions de vida han estat els veritables responsables del creixement de l’expectativa de vida i dels nivells de salut.

Només un 10% dels problemes s’ha resolt mèdicament. La Quiropràctica té en compte totes aquestes variables i en incidir sobre la salut del nostre sistema nerviós incideix directament en el reforç del sistema immunològic, un sistema absolutament debilitant tant en els pacients que han desenvolupat el Sida com en els que són portadors d’anticossos.

– Hi havia una millora estadísticament significativa en la qualitat de vida de les persones abans d’iniciar la cura quiropràctica i després de sis mesos d’ajustos setmanals.

Als tres mesos els pacients ja van experimentar una millora i aquesta tendència es va consolidar després de sis mesos sota cura quiropràctica. És una llàstima que l’estudi s’hagi hagut de limitar a un nombre de pacients i que no s’hagi pogut allargar en el temps per poder obtenir resultats més exactes sobre aquesta correlació i aconseguir l’aval de la comunitat científica internacional.

Tampoc cal oblidar que molts pacients no informen al seu metge alopàtic que han visitat un quiropràctic o que han combinat la seva cura amb altres teràpies alternatives o complementàries. Però els resultats obtinguts són una via correcta que confirma la tendència general i signifiquen un estímul per continuar investigant en l’eficàcia de la Quiropràctica.

En aquest tipus d’estudis són molts els pacients que abandonen, a mig camí, i és molt difícil persuadir-los del contrari perquè l’investigador no pot controlar el procés de manera directa i individualitzada, treballa amb dades que li són facilitades, sobretot, a través de qüestionaris. Per a la Quiropràctica i per als quiropràctics aquests resultats són un èxit encoratjador que es podrien extrapolar a un altre tipus de dolències, com les oncològiques.

-Has rebut una subvenció de l’AEQ per a un nou estudi. Quin serà l’objecte d’aquest estudi?

Aquesta subvenció ens permetrà comprar una màquina anomenada Powerlab 4/20 (Power spectral analysis of heart rate variability) que permetrà mesurar l’efecte que produeix la Quiropràctica en el sistema nerviós i així poder estudiar en quina mesura la cura quiropràctica actua sobre aquest i en quina mesura el reforça i incideix sobre la freqüència i el ritme cardíac.

Serà un estudi d’alt nivell i de llarg abast per al qual necessitaré uns 40 col·laboradors. Al Japó s’ha iniciat una línia d’investigació semblant que ha demostrat que dels dos grups analitzats, el que va ser cuidat amb quiropràctica va millorar la qualitat del seu sistema nerviós i cardiovascular respecte al grup que va ser tractat amb placebo.

També començaré un altre estudi per la meva compte amb l’objectiu d’analitzar els beneficis de la cura quiropràctica en l’etapa de manteniment. M’interessa investigar, en la fase posterior a la cura intensiva, en quina proporció la Quiropràctica augmenta la qualitat de vida i de benestar i la seva repercussió en aspectes socioeconòmics i sanitaris.

-És molt difícil investigar a Espanya?

Investigar és molt difícil a tot arreu. Costa compaginar la investigació amb la pràctica diària de la professió. A Espanya, com que no existeixen universitats de Quiropràctica és complicat estudiar perquè, a diferència del que passa als Estats Units o Anglaterra, no hi ha grups de treball estables ni hi ha cap tipus de literatura quiropràctica específica i actualitzada a la qual es pugui recórrer.

També és més difícil obtenir finançament per a projectes i estudis. De moment, aquí a Espanya, investigar forma part de la nostra opció ètica i és un acte de voluntarietat i respecte cap a la Quiropràctica i cap a les persones que deixen a les nostres mans la cura de la seva salut.

Marc Bony,DC .bcchiropractic.es