Quiropràctica i esclerosi múltiple

subluxacions/cervicals altes

Erin L. Elster, D.C. INTRODUCCIÓ OBJECTIU: L’objectiu d’aquest article és triple: Examinar el paper del trauma del cap i del coll com a factor que contribueix a l’inici de la malaltia de l’esclerosi múltiple i la de Parkinson; Explorar el diagnòstic i tractament del trauma provocat a la part superior de la columna vertebral, a través del protocol desenvolupat per la INTERNATIONAL UPPER CERVICAL CHIROPRACTIC ASSOCIATION (IUCCA); i investigar el potencial de millorar i reduir l’Esclerosi Múltiple i el Parkinson mitjançant la correcció dels traumes provocats a la zona cervical superior. En aquest estudi es presenten les dades de 81 pacients d’Esclerosi Múltiple i Parkinson que recordaven un trauma anterior, amb lesions a la zona superior de les cervicals i que van rebre cures d’acord amb el protocol anteriorment mencionat.

CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES: Els pacients van ser seleccionats segons el criteri de l’autora. Cada pacient va ser examinat i va rebre cures quiropràctiques dins de la consulta privada de l’autora en un ambient no controlat, durant un període de més de 5 anys. Dels 81 pacients d’Esclerosi Múltiple i Parkinson, 78 van experimentar almenys un trauma al cap o coll anterior a l’inici de la malaltia. En ordre de freqüència, els pacients van indicar que havien patit accidents de cotxe (39 pacients), accidents esportius, com esquiar, muntar a cavall, anar en bicicleta, futbol americà (29 pacients); o caigudes en voreres gelades o baixant escales (16 pacients). La durada entre el fet traumàtic i la malaltia va variar entre dos mesos i 30 anys.

INTERVENCIÓ I RESULTAT: Dos proves de diagnòstic, la projecció d’una imatge infraroja digital paraespinal i una radiografia làser-alineada, van ser realitzades d’acord amb el protocol de l’IUCCA. Aquestes proves identifiquen objectivament les subluxacions (desalineament de les vèrtebres superiors cervicals del canal neurològic) provocades a la zona de les cervicals superiors, resultant en neuropatofisiologia. Subluxacions a les vèrtebres cervicals superiors es van trobar en els 81 casos. Després d’administrar el tractament per corregir els traumes a les seves cervicals superiors, 40 de 44 (91%) pacients amb esclerosi múltiple, i 34 de 37 (92%) dels casos de Parkinson van mostrar una millora sintomàtica i un estancament en la progressió de les malalties durant el període de cures.

CONCLUSIÓ: Sembla existir una relació causal entre els traumes produïts a la part superior de les cervicals i l’inici de les malalties, tant per l’Esclerosi Múltiple com per al Parkinson. Corregint el dany a la zona de les cervicals superiors mitjançant l’ús del protocol IUCCA pot reduir i revertir la progressió d’ambdues malalties, Esclerosi Múltiple i Parkinson. Es recomana un estudi més gran, en un ambient controlat i experimental amb un nombre més gran d’exemples. INTRODUCCIÓ Mentre la relació entre el trauma al cap i el subsiguiente desenvolupament de la malaltia de Parkinson o Esclerosi Múltiple, encara és controvertida, molts investigadors de Parkinson i Esclerosi Múltiple han confirmat la connexió. Varios investigadors han informat de la forta associació entre el trauma de cap i el subsiguiente desenvolupament de Parkinson en estudis controlats retrospectius, i han trobat que aquesta associació era molt més forta que altres agents ambientals que durant molt de temps es sospitaven de ser factors de risc per a Parkinson. Com a mitjana, aquests estudis troben que els traumes al cap van ocórrer dues o tres dècades abans que la malaltia de Parkinson es desenvolupés. En un estudi recent publicat, dut a terme a la Clínica Mayo i dirigit pel Dr. J.H Bower, es va investigar l’associació entre el trauma al cap i el Parkinson amb més detall. Després de revisar els historials mèdics complets en ambdós casos i controls, l’equip d’investigació va ser capaç de determinar de manera objectiva un trauma al cap amb anterioritat. Els resultats de l’estudi van suggerir que el trauma al cap s’associava amb el subsiguiente desenvolupament del Parkinson, fins i tot quan les limitacions de l’estudi van ser preses en consideració. En una discussió argumentant el possible paper del trauma en el desenvolupament d’Esclerosi Múltiple, el Dr. Charles Posar sosté que en alguns pacients amb Esclerosi Múltiple, certs tipus de trauma (al cervell i/o a la columna vertebral, incloent el cop de coll) poden actuar com un desencadenant per a l’aparició de nous o recurrents símptomes. Posar continua suggerint que el trauma al sistema nerviós central pot alterar la barrera hematoencefàlica (BBB), la qual molts investigadors consideren ser un factor crític en la formació de les lesions d’Esclerosi Múltiple. El seu estudi dut a terme amb micos va demostrar que un trauma mitjà infligit al sistema nerviós central, incloent danys causats pel cop de coll, resultava en la ruptura de la BBB. També cita diversos estudis que van observar la correlació entre els traumes i la formació o l’exacerbació de les lesions de l’Esclerosi Múltiple. Va més enllà quan diu que la relació entre l’espondilosi cervical i l’Esclerosi Múltiple ha estat molt ben documentada per investigadors de l’Esclerosi Múltiple, revelant una correspondència anatòmica molt propera entre la comprensió de la columna vertebral a l’altura de les cervicals per espondilosi o discs herniats i plaques intraespinals al mateix nivell. En 1996, un tribunal britànic va atorgar danys a un demandant basant-se en el ràpid desenvolupament de l’Esclerosi Múltiple poc després d’haver patit un accident de cotxe.

El jutge que presidia el cas, va dir que estava d’acord que el demandant havia patit un cop de coll, i que els símptomes que més tard es van mostrar indicaven que l’Esclerosi Múltiple s’havia desenvolupat a la mateixa àrea que havia estat afectada per l’accident. Experts van testificar que centenars de casos d’Esclerosi Múltiple es van diagnosticar just després que ocorregués un accident de cotxe; altres casos, van declarar que estaven causats per casualitat. Mentre les relacions entre els accidents i el posterior desenvolupament de l’Esclerosi Múltiple i Parkinson s’han establert, els investigadors encara han de definir un mecanisme exacte per explicar l’inici de l’Esclerosi Múltiple i el Parkinson després d’un accident, tampoc han aïllat un mètode objectiu per mesurar i/o diagnosticar el tipus de trauma que provoca danys i que sembla precipitar l’inici de l’Esclerosi Múltiple i Parkinson. Aquest treball serveix per demostrar els fets mencionats mitjançant un resum de casos, resultats de proves de diagnòstic, i les respostes dels tractaments quiropràctics en 81 pacients d’Esclerosi Múltiple i Parkinson, 78 dels quals van confirmar que havien tingut un trauma al cap o al coll abans del desenvolupament de la malaltia. Aquests pacients van ser examinats i van estar sota el cuidat d’exercici privat de l’autor durant un període de més de 5 anys en un ambient no experimental sense un grup de control. Aquest treball no significa que sigui un estudi de recerca controlat, però sí serveix per proporcionar les bases per a una futura investigació. Els informes de dos dels 81 casos (1 d’Esclerosi Múltiple i 1 de Parkinson) van ser publicats en revistes científiques (revisades i controlades per professionals del sector). Altres informes que documenten l’èxit dels tractaments dels pacients amb diagnòstics similars utilitzant el cuidat quiropràctic a la zona de les cervicals superiors, estan limitats principalment a la investigació dirigida per Palmer de les cervicals superiors, fa 70 anys, els quals mai han estat publicats de la mateixa manera. Els pacients amb altres condicions neurològiques com migranyes i el Síndrome de Tourette, també van respondre favorablement als cures quiropràctiques de les cervicals superiors seguint el protocol IUCCA. En ambdós casos, els pacients van informar d’accidents i traumes substancials al cap o coll anteriors a l’inici dels símptomes i diagnòstics.
CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES: D’un total de 81 casos d’Esclerosi Múltiple i malaltia de Parkinson, 44 individus amb Esclerosi Múltiple i 37 amb Parkinson van consentir a l’examen i tractament per la pràctica privada de l’autora. Els pacients van començar el seu tractament en diversos intervals durant un període de més de cinc anys. La durada del tractament va variar d’un a un altre depenent de cada persona. Les dades dels 44 pacients amb Esclerosi Múltiple i dels 37 amb Parkinson van ser recopilades i llistades a les taules 1 i 2 respectivament. Els pacients d’Esclerosi Múltiple anaven des d’una edat compresa entre els 21 i 66 anys i presentaven la malaltia diagnosticada pels seus neuròlegs en un rang d’entre 1 any a 20 anys. La majoria dels pacients van informar que ja havien provat de tot per alleugerir els seus símptomes incloent les prescripcions mèdiques, manipulació d’osteòpates, teràpia física, teràpia de massatges, rolfing, acupuntura, herbes, medicina xinesa, quelació, dietes especials, suplements… Es va preguntar als pacients si havien patit algun tipus de trauma (cop al cap, commoció, cop de coll, accident, caiguda, etc., anterior a l’inici de l’Esclerosi Múltiple o Parkinson. Dels 44 pacients d’Esclerosi Múltiple, 43 (98%) recordaven algun tipus de trauma. (Taula 1). Dels 37 pacients de Parkinson, 35 (95%) recordaven algun tipus de trauma. (Taula 2). Dels 78 pacients que recordaven algun tipus de trauma (molts recordaven més d’un), 39 (21 pacients de Parkinson i 18 pacients d’Esclerosi Múltiple) van informar haver patit un o més accidents de trànsit (la majoria van ser accidents lleus per darrere) 29 van informar cops al cap i/o al coll durant activitats esportives, incloent esquí, bicicleta, muntant a cavall, exercicis gimnàstics, etc… I 16 van informar de caigudes en voreres gelades o caigudes per les escales. En altres incidents de menor grau, un home va informar haver estat colpejat al cap per una vaca, un altre home va informar de cops al cap a conseqüència d’un accident amb maquinària molt pesada, i dues dones van informar de commocions a causa d’abús domèstic. La durada entre els fets traumàtics i les malalties varia des dels dos mesos fins als 30 anys.

INTERVENCIÓ: Cada pacient va ser examinat i cuidat utilitzant el protocol desenvolupat per l’Associació INTERNATIONAL d’UPPER CERVICAL CHIROPRACTIC (IUCCA), incloent l’ús de la imatge digital infraroja paraespinal i les radiografies làser-alineades a les cervicals superiors, el procediment d’ajust de la postura Genoll-Pit, i recuperació post-ajusts. El cuidat, explicat en detall en publicacions anteriors, està basat en la investigació original sobre les cervicals superiors realitzada per Palmer fa 70 anys. Per diagnosticar el dany a la columna, es va realitzar un anàlisi tèrmic paraespinal, utilitzant el Tytron C-3000 d’acord amb els protocols termogràfics. En els 81 casos, escàners paraespinals contenien asimetria estàtica tèrmica de 0.5 graus o més, la qual indica neuropatologies originades a la zona superior de les cervicals. Basat en els resultats dels escàners termals, es van fer una sèrie de radiografies a les cervicals (de lateral, de darrere cap endavant, de boca oberta i de base posterior) utilitzant una màquina especialment dissenyada (American X-Ray Corp.) que incorpora un marc alineat per làser, un làser muntat al tub de raigs X (Titronics Research and Development), una cadira específica per posicionar i amb subjeccions al cap. Aquesta configuració està dissenyada per assegurar amb certesa la desviació que hi ha de la zona cervical superior respecte al canal neurològic (i per tant la medul·la espinal). Les anàlisis de les radiografies de les cervicals superiors van revelar desviació de la zona cervical superior respecte al canal neurològic, o subluxacions de les vèrtebres superiors cervicals en els 81 casos. Com a mitjana, l’atles i l’eix de cada pacient estaven desviats del forat magnum (occipital) lateralment (a l’esquerra o dreta) per uns cinc mil·límetres o menys, i girats (anteriorment o posteriorment) per cinc graus o menys. A les taules 1 i 2, els llistats dels atles desviats lateralment es presenten amb L (esquerra) o R (dreta) i la rotació A (anterior) i P (posterior). La desviació lateral de l’eix es presenta com (ESL) a l’esquerra, i (ESR) a la dreta. Degut a que les subluxacions de les cervicals superiors van ser descobertes en els 81 casos, es va recomanar que aquests pacients rebessin els cures necessàries per corregir aquests danys cervicals. Abans de començar el cuidat, es va advertir als pacients que continuessin els seus tractaments mèdics, incloent les medicines a menys que el seu doctor els suspengués el tractament. Després del consentiment, es van començar els cures d’acord amb el protocol de l’IUCCA, per corregir les desviacions de les vèrtebres cervicals superiors. Per rebre l’ajust, es va col·locar a cada pacient en una llitera especial (genoll-pit) amb els seus caps girats cap al costat dret o esquerre, utilitzant l’arc posterior de l’atles o la làmina de l’eix com a punt de contacte i exercint una força d’ajust amb les mans. Al acabar els ajusts, cada pacient es tombava en una sala de recuperació post-ajusts durant 15 minuts seguint el protocol termogràfic. Després dels 15 minuts, es realitzava un escàner tèrmic post-ajust, per assegurar la recuperació de la neurofisiologia normal. Totes les visites posteriors començaven amb l’escàner tèrmic. L’ajust només es feia quan el pacient presentava de nou asimetria tèrmica. Si es feia un ajust, es realitzava un segon escàner després del període de recuperació per determinar si la simetria tèrmica normal ocorria de nou. Com a mitjana, els pacients anaven a la consulta dues vegades per setmana durant les dues primeres setmanes de cures, una vegada per setmana durant les pròximes quatre setmanes, dues vegades al mes durant el mes següent, una vegada al mes durant els següents tres mesos, i una vegada cada tres mesos posteriorment. RESULTATS: Els resultats dels 44 pacients amb Esclerosi Múltiple i els 37 pacients de Parkinson es mostren a les taules 3 i 4 respectivament. Les taules indiquen el gènere, l’edat, els anys des del diagnòstic, símptomes inicials, millora dels símptomes i la categoria de la millora (menor, moderada, substancial o sense canvis). Si la condició del pacient es mantenia igual durant el temps de les cures, s’indica com “sense canvis”. Els pacients que van mostrar millora o absència de símptomes en menys de la meitat d’ells, s’indiquen com “millora mínima”. Els pacients que van mostrar millora o absència de símptomes en la meitat d’ells es mostren com “millora moderada”. Si els pacients van mostrar millora o absència de símptomes en la gran majoria d’ells es mostren com “millores substancials”. Dels 44 casos d’Esclerosi Múltiple, 40 (91%) van mostrar millora. D’aquests 44, 28 d’ells van mostrar millores substancials, 8 van mostrar millores moderades i 5 van mostrar millores menors. No es va presentar progressió de l’Esclerosi Múltiple en els casos durant el període de cures, els quals van variar de 1 a 5 anys depenent de cada pacient. 4 casos no van mostrar cap canvi en la seva condició (estabilitat). Dels 37 pacients de Parkinson, 34 (92%) van mostrar millores. D’aquests 37, 16 van mostrar millores substancials, 8 van mostrar millores moderades i 11 van mostrar millores menors. No es va presentar progressió de la malaltia durant el període de cures, els quals van variar de 1 a 5 anys depenent de cada pacient. 3 casos no van mostrar cap canvi en la seva condició (estabilitat). HIPÒTESI: 78 pacients dels 81 amb Esclerosi Múltiple i Parkinson van tenir un trauma al cap o coll anterior a l’inici de la malaltia, incloent cops al cap, cop de coll, o commoció com a resultat d’un accident de cotxe, esportiu o d’altre tipus d’accidents. Aquests fets són consistents amb estudis retrospectius realitzats amb pacients d’Esclerosi Múltiple o Parkinson. En aquest estudi, els pacients van ser examinats per confirmar el dany causat a la columna com a conseqüència del trauma. Es van realitzar dues proves de diagnòstic, d’acord amb el protocol de l’Upper Cervical Chiropractic Association (IUCCA) – la projecció d’imatge infraroja digital i de radiografies làser-alineades a les cervicals superiors. En els 81 casos, es van trobar subluxacions a les cervicals superiors a causa dels traumes. Després de realitzar els cures quiropràctics d’acord amb el protocol de l’IUCCA, el 91% dels pacients d’Esclerosi Múltiple i el 92% dels pacients de Parkinson, van mostrar millores, i tots van mostrar estancament en la progressió de les malalties durant el temps que van rebre cures quiropràctiques. El 70% dels pacients d’Esclerosi Múltiple que van mostrar millora, i el 47% dels pacients de Parkinson que van mostrar millores, van mostrar millores substancials, declarant l’absència o millores significatives de la majoria dels símptomes. Hipòtesi: Ambdues malalties, Esclerosi Múltiple i Parkinson, poden ser produïdes com a resultat de traumes de cap o coll, resultant d’aquests traumes danys a les cervicals superiors. Aquests danys poden ser diagnosticats i corregits mitjançant cures quiropràctiques de les cervicals superiors seguint el protocol de l’IUCCA. Finalment, la correcció dels danys pot disminuir i revertir els processos de les malalties d’Esclerosi Múltiple i Parkinson.

CONCLUSIÓ: 81 pacients amb Esclerosi Múltiple i Parkinson van ser examinats i cuidats mitjançant el protocol desenvolupat per la Internacional Upper Cervical Chiropractic Association (IUCCA). Es van confirmar traumes al coll o cap en 78 dels casos: es van trobar subluxacions a les vèrtebres cervicals superiors en els 81 casos, i el 91 per cent dels casos van respondre al tractament amb millora dels símptomes i reversió i/o no progressió de les malalties. Aquests resultats indiquen una relació causal entre el trauma, els danys a les cervicals superiors, i l’inici de les malalties d’Esclerosi Múltiple i Parkinson. Corregint el dany a les cervicals superiors mitjançant l’ús del protocol IUCCA pot disminuir i revertir la progressió d’ambdues malalties. Es recomana un estudi en un ambient controlat amb un nombre més gran de pacients.

Més info @ quiropractica1.com