Investigacions científiques quiropràctica Des de fa més de 100 anys la quiropràctica ha produït bons…
Endolcidors artificials el que no et diuen

Edulcorants artificials: el que no et diuen
La publicitat que veus a la televisió i en altres mitjans sobre els edulcorants es deu a propòsits de màrqueting comercial i no a un interès per la salut del consumidor. Mira el que diuen les investigacions sobre els edulcorants més comuns:
- Una investigació amb animals ha demostrat que tots els edulcorants artificials que estan aprovats actualment i es consideren innocus per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units i les autoritats corresponents a Europa causen danys en l’ADN i interfereixen amb l’activitat normal i saludable de les bacteris intestinals.
- Els edulcorants artificials que s’analitzen en l’estudi aquí presentat són aspartam, sucralosa, sacarina, neotam, advantam i acesulfam potàssic, també conegut com acesulfam-K.
- La sacarina va causar el dany més greu i extens, al mostrar efectes tant citotòxics com genotòxics, la qual cosa significa que és tòxica per a les cèl·lules i danya la informació genètica en elles (el que pot causar mutacions).
- Es va trobar que l’aspartam i l’acesulfam potàssic causaven danys en l’ADN. Així mateix, es va descobrir que el neotam causava trastorns metabòlics i elevava les concentracions de diversos àcids grassos, així com de lípids i colesterol.
- Una altra investigació recent ha demostrat que els edulcorants artificials danyen la funció vascular i causen canvis cel·lulars que poden ser importants durant l’aparició i progressió de la diabetis i obesitat.
L’estudi amb animals,1,2,3,4,5 publicat a la revista Molecules, va trobar que tots els edulcorants artificials que estan aprovats actualment i es consideren innocus per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units causen danys en l’ADN i interfereixen amb l’activitat normal i saludable de les bacteris intestinals.
Alguns dels edulcorants artificials que es van incloure en aquest estudi i els resultats d’aquests són:
- La sacarina va causar el dany més greu i extens, al mostrar efectes tant citotòxics com genotòxics, la qual cosa significa que és tòxica per a les cèl·lules i danya la informació genètica en elles (el que pot causar mutacions).
- La Sucralosa va causar: Destrucció de les bacteris intestinals. Alteració de glucosa, insulina, la qual cosa podria elevar el risc de diabetis. Menor quantitat de glòbuls vermells. Major infertilitat masculina. En dosis més altes, ocasiona lesions cerebrals. Ronyons calcificats i més grans. Risc d’avortaments espontanis. Possibles interaccions amb els medicaments.
- Es va trobar que el neotam causava una alteració metabòlica en ratolins i elevava les concentracions de diversos àcids grassos, així com lípids i colesterol. Així mateix, diversos gens van disminuir gràcies a aquest edulcorant.
- Es va descobrir que l’aspartam i l’acesulfam potàssic – aquest últim es troba comunament en els suplements esportius – causen danys en l’ADN.
Els edulcorants artificials estan relacionats amb l’augment de pes i problemes de salut
Les investigacions publicades en les últimes 3 dècades també han demostrat de manera convincent que els edulcorants artificials estimulen l’apetit, augmenten els desitjos de carbohidrats i produeixen diverses disfuncions metabòliques que promouen l’emmagatzematge de greix i l’augment de pes.
El 1986, un estudi17 que va examinar gairebé 78.700 dones durant 1 any va trobar que aquelles que utilitzaven edulcorants artificials eren significativament més propenses a augmentar de pes en comparació amb aquelles que no, sense importar el seu pes inicial.
D’acord amb els investigadors, els resultats “no es podien explicar per les diferències en els patrons de consum alimentari. Les dades no donen suport a la hipòtesi que l’ús a llarg termini d’edulcorants artificials pugui ajudar a perdre pes o a prevenir el seu augment.”
El 2010, es va publicar una important revisió científica19 en el Diari de Biologia i Medicina de Yale. Aquesta va resumir l’evidència epidemiològica i experimental que estava disponible sobre els efectes dels edulcorants artificials en el pes, i va explicar aquests efectes en virtut de la neurobiologia corresponent al sistema de recompensa pels aliments.
Tenint en compte el que ara sabem sobre el microbioma intestinal i la seva influència en la salut i la malaltia, cada vegada és més fàcil entreveure com i per què els edulcorants artificials poden causar estralls en la teva salut.
La gran majoria de productes envasats porten algun o diversos d’aquests edulcorants en la seva composició. Tingues-ho en compte.
Sustituts dels edulcorants artificials
Dos dels millors substituts del sucre són del regne vegetal: Stevia i Lo Han Guo (també deletrejat com Luo Han Kuo). La stevia, una herba molt dolça derivada de la planta de stevia sud-americana, es ven com un suplement. És completament segura en la seva forma natural i pot ser utilitzada per endolcir la majoria dels aliments i begudes.
Una tercera alternativa és l’ús de la glucosa pura. Pots comprar glucosa pura (dextrosa). A diferència de la fructosa, la glucosa pot ser utilitzada directament per cada cèl·lula del teu cos i és una alternativa molt més segura.
Fonts i referències dels estudis
- 1Molecules 2018; 23(10): 2454
- 2,6 Business Insider 2 d’octubre de 2018
- 3US News 1 d’octubre de 2018
- 4Inverse 1 d’octubre de 2018
- 5Science Daily 1 d’octubre de 2018
- 7Journal of Toxicology and Environmental Health, Part B: Critical Reviews, 16:7, 399-451
- 8,9, 12 J Toxicol Environ Health A. 2008;71(21):1415-29
- 10Diabetes Care. 2013 Set;36(9):2530-5.
- 11Food Chem Toxicol. 2000;38 Suppl 2:S31-41
- 13Experimental Biology Conference Publication # A322 603.20
- 14US News 23 d’abril de 2018
- 15Medical News Today 23 d’abril de 2018
- 16Gizmodo 22 d’abril de 2018
- 17Preventive Medicine 1986 Mar;15(2):195-202
- 18Estudi del Cor de San Antonio 14 de juny de 2005
- 19Yale Journal of Biology and Medicine 2010 juny; 83(2): 101–108
- 20Trends in Endocrinology & Metabolism 2013 Set;24(9):431-41
- 21com 10 de juliol de 2013
- 22The Journal of Physiology 2013 15 de novembre;591(22):5727-44
- 23Scientific American 5 de setembre de 2013
- 24Nature octubre 2014; 514: 181-186

