Els sucres artificials, ¿beneficiosos o danyosos?

Els sucres artificials

Abans d’entrar en detall sobre el paper que exerceixen l’aspartam i altres edulcorants sobre la nostra salut, farem un breu repàs a l’evolució dels nostres gustos dolços. La nostra recerca d’aliments dolços es remunta fins als caçadors paleolítics, ja que un sabor dolç permetia als caçadors distingir fonts d’aliments dolços dels verinosos amb nivells alts de toxines. Per tant, la mel representava una font d’energia. Es creu que la mel era l’única font disponible d’edulcorant durant milers d’anys. Alguns historiadors constaten que aquest consum i la concentració de glucosa podrien haver protagonitzat un paper important en el desenvolupament de la raça humana, degut a les funcions de la glucosa en el desenvolupament cerebral.

L’evolució dels edulcorants naturals:

Després de les plantes dolces de mel a la Xina, venia el xarop d’acer a través dels indígenes d’Amèrica, derivats de sucre (com la melassa), sucre de suc de palma (panela) i finalment el sucre blanc de taula que forma una part important de la nostra alimentació des de fa més de 300 anys. Recentment hem vist l’explotació comercial de la stevia, que abordarem més endavant.

Com i quan va ser inventat l’aspartam?

L’aspartam, conegut pel seu codi E-951 a Europa (les marques principals, a més de les pròpies dels supermercats, són Canderel i Nutrasweet), no serveix només per endolcir el nostre cafè o te, sinó que s’utilitza en l’elaboració de centenars de productes que pots trobar al teu supermercat habitual.

Va ser inventat per accident als anys 60 als EUA mentre s’estava assajant un medicament antiulcerós – va resultar que la dolçor intensa de l’aspartam era fins a 200 vegades més que el propi sucre. No obstant això, l’aspartam ha estat prohibit i restituït en diverses ocasions per la FDA (Administració d’Alimentació i Medicaments), per la qual cosa l’aspartam és una droga molt polèmica.

Sembla que la societat moderna té com a missió la consecució d’aliments baixos en calories sense necessitat de sacrificar sabors dolços. Es calcula que cada persona a Espanya consumeix 35g al dia de sucre i sucres artificials.

Quines són les diferents classes d’edulcorants?

Naturals – mel, xarop d’acer, panela, stevia (no conté ni calories ni carbohidrats – recomanable per a diabètics), sucre de coco i melassa de canya.
Artificial – tres classes principals: sacarina, surculosa i aspartam – moltes marques són de les pròpies dels supermercats, menys algunes com Natreen, Canderel i Nutrasweet.

Quins són els riscos per a la salut associats amb l’aspartam?

Avui dia es creu que existeixen més de 90 malalties relacionades amb el consum de l’aspartam. La presència de tres substàncies químiques altament tòxiques en l’aspartam (metanol, fenilalanina i àcid aspàrtic) significa que hauries de ser conscient dels diversos riscos que l’aspartam suposa per a la teva salut.

Edulcorants artificials com l’aspartam modifiquen els microbis intestinals, cosa que condueix a una intolerància a la glucosa, ocasionen un declivi pronunciat en la funció renal i també estan associats amb el desenvolupament de la leucèmia. En alterar les propietats antioxidants i en escampar quantitats reduïdes de metanol al nostre cos, l’aspartam pot desequilibrar el nostre sistema immune, provocar dany cerebral, tumors a llarg termini i espina bífida. A més, els edulcorants artificials augmenten els nivells de sucre en la sang i perjudicen la resistència a la insulina, tot això suposa un major risc d’obesitat, càncer i diabetis tipus 2.
A més, l’aspartam és addictiu ja que modifica l’absorció de dopamina al cervell; per tant, abandonar la substància es podria comparar amb el procés de desfer-se de la toxicomania. (al afectar la dopamina també pot causar la malaltia de Parkinson o malalties similars)

Quines són les millors alternatives als edulcorants artificials?

Abans de res, el sucre (blanc) NO és una alternativa sana (a menys que prenguis unes poques culleradetes al dia) – els riscos per a la nostra salut que suposa el sucre van molt més enllà de dents podrits. Escollir entre l’aspartam i el sucre en quantitats importants és com escollir que et colpegi al cap, una pilota de frontó o una de beisbol!
Però sí que pots deixar els edulcorants de banda – existeixen diverses opcions per mantenir una dieta sana sense la necessitat de sacrificar sabors dolços:

Stevia

És una alternativa estupenda ja que no conté ni calories ni carbohidrats i és força més dolça que el sucre, cosa que suposa que les teves papil·les gustatives es restauraran de seguida. La stevia és una opció molt útil per a la gent que tracta amb la diabetis degut a que no perilla els nivells de sucre en la sang. Assegura’t de comprar stevia sense processar.

Mel crua

Potser conté més fructosa que altres alternatives però ve compensada per les seves propietats antioxidants – molt útil per defensar el cos del càncer. La mel crua comporta un sense fi de beneficis, ja que els nutrients, enzims i vitamines presents poden ajudar a regular els nivells de sucre i la tensió, a més d’alleugerir-nos d’al·lèrgies i potenciar el nostre sistema immune.

Sucre de coco

Si ho compres en la seva forma orgànica (d’origen tailandès per exemple), és més un caramel de coco – dolç, deliciós i com torró! El sucre de coco gaudeix d’un valor glicèmic baix (35), per la qual cosa no tindràs problemes amb els nivells de sucre en la sang.

Alcohols de sucre (Xilitol)

Sona a mal agüero però el nostre metabolisme genera xilitol en quantitats petites. Aquesta substància conté la meitat de calories que el sucre blanc i és un carbohidrat natural, per la qual cosa el seu impacte en els nivells de sucre en la sang queda molt limitat.

Hi ha alguna cosa més que hauries de saber?

Sí. Encara que tots aquests edulcorants naturals resulten força més beneficiosos que l’aspartam, s’haurien d’utilitzar amb moderació – perquè el teu metabolisme i les teves ganes es restaurin completament. Finalment, els sucres naturals de fruita, com ara: baies, pomelo o kiwi, també ajuden a mantenir sa l’intestí i el sistema immune.