La definició de salut amb la qual hem crescut la majoria de nosaltres, i amb la qual la majoria dels professionals de la medicina encara estan d’acord, consisteix en que “la salut és l’absència de símptomes i malalties”. (1) No obstant això, aquesta definició és deficient si ens proposem trobar la veritable salut.
Una manera de pensar més constructiva seria dir que el nivell de salut es determina a partir de “la capacitat que té el cos per interpretar i adaptar-se amb precisió a les tensions provinents de l’entorn que ens envolta”. (2) En tot moment, la intel·ligència innata està coordinant milers de processos per poder-se adaptar a l’ambient i mantenir-se en equilibri.
Un bon exemple el trobem en la temperatura corporal. Normalment la temperatura del cos ronda els 36,7º tant durant un calorós dia d’estiu com en una freda vetllada d’hivern. (3) Per poder mantenir l’equilibri, el sistema nerviós del cos incrementarà els mecanismes encarregats d’eliminar la calor (per exemple: la suor) a l’estiu, o de conservar la calor (per exemple: la sang es desplaça més cap a la perifèria) a l’hivern. Aquesta és una resposta normal del cos.
Un altre exemple el trobem en la resposta del cos quan mengem sucre. En el mateix instant que la nostra llengua toca el sucre, diversos missatges es disparen cap al pàncrees, a través del sistema nerviós, i aquest comença a segregar insulina al flux sanguini perquè el cos pugui metabolitzar correctament el sucre. Quan aquest procés falla (per exemple: quan el pàncrees segrega una insuficient quantitat d’insulina) la persona pateix una forma de diabetis.
Estar sa significa trobar-se bé en tot moment?
Molts dels processos d’adaptació que ocorren al cos no resulten còmodes en el moment, i pot ser una temptació intentar bloquejar-los, emmascarar-los, per sentir-se més còmode. (4)
No obstant això, en adoptar un estil de vida quiropràctic, començarà un viatge cap a la salut que requerirà que valori de nou el que significa per a vostè estar sa així com la seva manera de reaccionar davant certs símptomes.
Per exemple, si mengés alguna cosa caducada, segurament es despertaria l’endemà amb vòmits i diarrea. Potser llavors decidís prendre algun medicament per frenar els vòmits i també quedar-se a casa tot el dia.
Però, està malalt quan el seu cos s’està adaptant incorrectament, o es tracta d’una resposta sana donades les circumstàncies?
Si ens basem en la nostra nova definició de salut, vostè es trobaria en aquest cas PERFECTAMENT SA. El seu cos estaria demostrant estar en bona salut al reaccionar així al seu entorn, eliminant les toxines que va ingerir la nit anterior. No és millor per al seu cos desfer-se de tals toxines?
Desgraciadament hem crescut creient que estar incòmode, com és el cas amb molts símptomes, és un efecte secundari típic de la malaltia. No obstant això, tant la ciència com els quiropràctics suggereixen no ser tan ràpids a l’hora de jutjar els símptomes com a bons o dolents. Es donen molts efectes negatius al tractar d’eliminar o emmascarar el que podria constituir una resposta d’adaptació important, com podrem comprovar a continuació.
Per acabar, la mesura fins a la qual la resposta del cos és sana és un producte de la capacitat d’aquesta per interpretar i després respondre correctament a les tensions de l’entorn.
Com va dir el guanyador del premi Nobel Hans Selye:
“El secret de la salut i la felicitat es troba en l’habilitat del cos per adaptar-se i canviar d’acord amb el seu entorn. Moltes malalties comunes ocorren en la majoria dels casos a causa d’errors de la nostra capacitat d’adaptació. Molts malestars nerviosos i emocionals, la pressió arterial alta, úlceres, al·lèrgies, problemes cardiovasculars i trastorns sexuals aparenten ser malalties d’una mala adaptació.”
Fonts: Què és la salut?
(1) St. Claire L, Watkins CJ, Billinghurst B. Differences in meanings of health: and exploratory study of general practitioners and their patients. Family Practice 1996; 13:511-6.
(2) Selye H. The Stress of Life – Revisited Edition. Mcgraw- Hill Book Co., New York. 1978.
(3) Mackowiak PA, Bartlett JG, Borden EC. Concepts of Fever: Recent Advances and Lingering Dogma. Clin Inf Dis 1997;25:119-38.
(4) Nesse RM, Williams GC. Why we get sick-The New Science of Darwinian Medicine. Random House, New York. 1995. pp 35-6
