Com va descobrir un metge la quiropràctica

Com va descobrir un metge la quiropràctica

Les autòpsies del Dr. Winsor

La professió mèdica ha estat postergant la investigació de la quiropràctica, però Henry Winsor, metge de Haverford a Pennsilvània, opinava que s’havia d’investigar més sobre la quiropràctica.

“Em pregunto com els quiropràctics poden obtenir tants bons resultats”, “s’entusiasmava”.

Els quiropràctics sostenen que “ajustant” la cinquena vèrtebra dorsal, entre els omòplats, poden curar mals i úlceres d’estómac. “Ajustant” una vèrtebra lumbar poden ajudar amb dolors/espasmes menstruals. “Ajustant” la cinquena vèrtebra cervical poden eliminar dolors de tiroides i així successivament, per a malalties dels ronyons, l’estrenyiment, malalties del cor, malalties dels pulmons i molts altres mals.

Però com poden fer-ho?

Nosaltres, els metges, els critiquem però, i si han descobert realment una nova manera de curar malalties sense drogues (medicaments)?

Després de graduar-se com a metge, el Dr. Winsor va investigar la literatura quiropràctica i es va sentir animat a realitzar l’experiment següent.

Disseccionar cadàvers humans i d’animals per veure si hi havia alguna relació entre qualsevol òrgan intern malalt examinat durant l’autòpsia i les vèrtebres corresponents als nervis que van a aquests òrgans.

Tal com va escriure el Dr. Winsor: “L’objectiu d’aquesta autòpsia (disssecció) era determinar si existia alguna connexió entre les corbes menors de la columna vertebral i els òrgans malalts; o si les corbes i els òrgans eren completament independents entre si”.

Si els quiropràctics tenen raó en quant a la seva teoria, llavors, una vèrtebra desalineada que obstaculitza un nervi que va cap als ronyons, podria debilitar els ronyons i això podria causar malalties en els ronyons. Si la teoria fos errònia, llavors una desalineació de la “vèrtebra corresponent als ronyons” no crearia cap problema en els ronyons. La Universitat de Pennsilvània va donar permís al Dr. Winsor per dur a terme els seus experiments. En una sèrie de tres estudis va disseccionar en total 65 cadàvers humans i 22 cadàvers de gats.

Què van revelar les autòpsies?

Hi havia relació entre els òrgans malalts i la columna vertebral? A continuació desvetllarem els resultats del Dr. Winsor:
“… es van trobar 221 estructures diferents de la columna vertebral malaltes. Es va observar que 212 d’aquestes estructures estaven relacionades amb els nervis d’aquestes vèrtebres i tenien una degeneració major.

Nou òrgans malalts pertanyien a diferents segments del sistema simpàtic de les vèrtebres que estaven desalineades. No es pot esperar que aquestes xifres coincideixin exactament… ja que un òrgan pot rebre filaments del simpàtic des de diversos segments de la columna vertebral i diversos òrgans poden ser subministrats de filaments del simpàtic (nervis) des dels mateixos segments de la columna vertebral”.

En altres paraules, hi havia una correlació de gairebé el 100% entre les “curves menors” de la columna vertebral i les malalties dels òrgans interns. Examinem algunes d’aquestes categories de malalties:

Malalties de l’Estómac: En 9 casos de malaltia de l’estómac, en tots ells hi havia desalineacions a la columna vertebral dorsal mitjana o toràcica (entre les espatlles i els omòplats).

Malaltia dels Pulmons: En 20 casos de malaltia dels pulmons hi havia desalineacions a la regió dorsal superior (la part que està una mica més avall del clatell).

Malalties del Fetge: 13 casos de malaltia del fetge estaven relacionats amb la regió dorsal mitjana inferior.

Càlculs a la Vesícula Biliar: 5 casos de malaltia de càlculs a la vesícula biliar estaven relacionats amb la desalineació de la columna vertebral.

Malalties del Pàncrees: 13 casos de malaltia del pàncrees estaven relacionats amb la pertinent desalineació de la columna vertebral.

Malaltia de la Bufeta: 11 casos de malaltia de la bufeta relacionats amb la pertinent desalineació de la columna vertebral.

Malalties dels Ronyons: En 17 casos de malaltia als ronyons hi havia desalineació a les vèrtebres toràciques inferiors.

Malaltia de la Pròstata de la Bufeta: En 8 casos de malaltia de la pròstata i la bufeta hi havia desalineació a les vèrtebres de l’esquena inferior (específicament la 1a, la 2a i la 3a vèrtebra lumbar).

Malalties de l’Úter: En 2 casos de mals de l’úter hi havia desalineació de la segona vèrtebra lumbar.

Malaltia del Cor: En tots els 20 casos de malalties del cor i del pericardi, hi havia desalineació de les cinc vèrtebres toràciques superiors.

Malaltia del Timo: En 2 casos de malaltia del timo hi havia desalineacions al clatell inferior i a l’esquena superior.

En conclusió:
Els resultats del Dr. Winsor es van publicar a la respectada revista mèdica The Medical Times, igualment es poden trobar a qualsevol biblioteca mèdica.

Conclusió

El Dr. Winsor no va ser l’únic en les seves descobertes, ja que estudis semblants realitzats per altres investigadors durant les dècades següents confirmaven les seves conclusions inicials: “Una columna vertebral ben alineada és essencial per a la bona salut del cos”.

Encara que molts metges ignoren la relació entre columna vertebral i malaltia, la literatura mèdica està plena de molts experiments que demostren la teoria i l’eficàcia de la quiropràctica. Una columna vertebral que no estigui sana pot causar malalties en moltes parts del cos i el seu examen i reajustament quiropràctic poden ajudar en el tractament i la prevenció de malalties i malestars.